Barcelona despertava aquest matí com una ciutat devastada. Milers de joves acudien el passat vespre a la convocatòria d’un botellot multitudinari als voltants de la plaça d’Espanya, aprofitant la concurrència de les festivitats de la Mercè. A mesura que transcorria la nit s’anaven succeint tota mena d’actes vandàlics: baralles entre grups de joves, robatoris i pillatge a comerços de la zona. Els més desbocats aprofitaven el descontrol regnant per a calar foc a arbres, mobiliari urbà i vehicles. Els danys resultants no han estat només materials sinó que les autoritats han comptabilitzat més d’una desena de ferits per arma blanca.
Diversos assistents enregistraren algunes escenes des dels seus telèfons mòbils i les imatges que avui circulen per les xarxes socials semblen més pròpies d’una metropoli de l’Amèrica del Sud que no pas de la ciutat comtal. La degradació de la capital és un fenomen a l’alça i no som ni molt menys davant d’un episodi aïllat. Si fa un temps Barcelona podia presumir de ser un dels indrets més avançats en termes de seguretat ciutadana, a dia d’avui s’ha convertit en un ecosistema en el que delinqüents de tota classe i procedència s’hi poden adaptar amb una alarmant facilitat.
El discurs bonista de les institucions, el complex dels partits majoritaris a l’hora d’abordar el tema i els intents permanents de desacreditar els cossos policials ens han dut on som ara. Per la seva banda, els mitjans de comunicació massius han contribuït a accelerar aquest procés de decadència urbana, optant per mirar cap a un altre cantó fins que la situació s’ha desbordat per complet. Sigui com sigui, mentre els propers dies les administracions i la premsa s’entretenen en les causes equivocades del problema, continuarà l’inexorable -i irreversible- decurs de Barcelona cap al seu ocàs.
