Si el mes de setembre arrencava amb el fitxatge a dit de l’Alexander Golovín com a assessor especial del govern, sense cap trajectòria professional o acadèmica que l’avalés, acaba amb la designació de la germana de l’exconsellera Alba Vergés per a un alt càrrec de la Generalitat. El nepotisme és un fenomen transversal i ben arrelat a la política catalana. Hi tenim exemples de tota mena i per a tot els gustos. És, de fet, un dels motors que permet girar la roda d’aquest sistema de partits mesquí que patim a casa nostra.
L’expectativa d’instal·lar-se en una poltrona evita que els nanos que militen a les joventuts no fugin en adonar-se que participen d’un autèntic mercat persa d’interessos personals. Que un jove s’enroli en política a través d’alguna formació marginal, sigui del signe que sigui, equivocat o no, indica un alt grau compromís social. En canvi, el qui es passa anys al planter d’un partit majoritari, desprovist per definició de càrrega ideològica significativa, manifesta el seu desig de fer del “joc de les cadires públiques” el seu modus vivendi. Són persones fetes d’una pasta especial, amb estómacs clarament reforçats.
L’afer Golovín indignava per dues raons principals. La primera, perquè els ciutadans havíem d’empassar-nos que a un vailet de 22 anys amb acne a la cara i sense cap mèrit homologable, se l’elevés a categoria d’expert en universitats i recerca a costa de l’erari públic. El segon motiu d’enuig general fou que després de pontificar des de l’Institut Ostrom sobre les bondats de reduir la mida de l’administració i advocar per professionalitzar-la, passaria a ocupar una plaça de lliure designació, missió de la qual no han estat capaços d’explicar ni ell mateix ni la seva valedora, la consellera Gemma Geis.
El cas de la Núria Vergés, germana de l’exconsellera de salut, és d’entrada clamorós perquè no cal ser massa viu per a detectar la innegable influència del parentiu per consanguinitat en el procés de contractació. En segon terme, la posició que ostentarà dins l’organigrama de la Generalitat és directament insultant per al sofert contribuent: Directora General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, al Departament d’Igualtat i Feminismes. Fum, fum i més fum. Entra així a formar part de tota aquesta munió de càrrecs, organismes públics i entitats subvencionades que viuen a l’empara del generós negoci de la ideologia de gènere. Un exèrcit de cretins, cretines i cretinis que es dediquen a inventar-se problemes, cada vegada més artificiosos, per tal de justificar la necessitat de la seva absurda raó de ser.
