El preu de l’electricitat s’enfila diàriament marcant rècord rere rècord sense que els nostres gestors de la cosa pública tinguin massa clar com posar-hi remei. Al mateix temps arriben notícies d’arreu del món que, vistes en conjunt, no permeten preveure un futur immediat especialment pròsper en termes econòmics. A mitjans del mes passat coneixíem l’entrada en situació de fallida de l’empresa xinesa Evergrande, el tenidor més gran d’actius immobiliaris del gegant asiàtic. El sonat esfondrament ens retrotreia a aquells titulars que donaren el tret de sortida a la crisi financera de 2008, derivant en unes conseqüències socials que encara cuegen avui dia.
Des de les illes britàniques ens arriben imatges de conductors estomacant-se per tal d’aconseguir els últims litres de benzina dels sortidors i d’aparadors de supermercats buits. Acostumats al fet que aquestes situacions es produeixin en règims bolivarians i no en economies de primer nivell, molts analistes s’han afanyat a atribuir-ho al Brexit. A mesura que transcorren els dies aquest argument va esvaint-se al mateix temps que els episodis d’escassedat es reprodueixen a altres països, com per exemple Bèlgica. El contagi continental del fenomen simplement confirma que la condició insular del Regne Unit explica que en notessin abans els efectes.
Per altra banda, ja fa mesos que llegim a mitjans especialitzats que el món està patint importants mancances en el proveïment dels famosos microxips, indispensables per a la producció de béns electrònics. A casa nostra l’escassetat d’aquests elements ha ocasionat problemes en les cadenes de producció de les principals plantes automobilístiques del país, veient-se en la necessitat d’aturar abruptament l’activitat. En un context d’economia globalitzada i altament interconnectada, qualsevol desajust en l’oferta i la demanda en els factors productius acaba impactant amb major intensitat sobre les nacions més exposades i dependents de l’exterior.
Hi ha qui ho considera tot plegat una desafortunada coincidència temporal, accentuada per tants mesos de caiguda general de l’activitat a causa del virus. Altres veus apunten a un col·lapse sistèmic, originat per l’esgotament galopant de les matèries primeres. El que estem en condicions de confirmar, ara per ara, és que Alemanya ha endegat una campanya amb consells adreçats a les llars, perquè puguin fer front a eventuals talls generalitzats en el subministrament elèctric que poguessin succeir-se durant el proper hivern. Unes indicacions que, davant la imparable apujada del preu dels subministraments, hauran de posar en pràctica aquelles famílies que no puguin assumir el cost d’encendre la calefacció de casa.
