Un dels conceptes que el lobby de la Ideologia de Gènere prova d’introduir els darrers temps a l’agenda pública és el de “violència vicària”. D’acord amb el sentit que li atorguen, seria la utilització dels fills per part d’un home com a instrument per a perjudicar la mare. La manifestació més extrema d’aquest fenomen consistiria en aplicar sobre els descendents comuns la violència, ja sigui física o psicològica. Es tracta d’un nou intent per promoure l’aprovació de lleis asimètriques que subverteixin el més elemental principi d’igualtat davant la llei. Tal com va ocórrer amb l’entrada en vigor el 2004 de la llei de violència de gènere, que reformava el codi penal, es busca castigar de manera diferent una mateixa conducta en funció del sexe dels implicats, reprovant amb major severitat les perpetrades per un home contra una dona respecte d’aquelles en les quals els papers s’inverteixen.
Un tràgic succés registrat a la regió italiana d’Úmbria ens recorda que la violència i el mal no són patrimoni exclusiu de cap gènere. Una ex estrella hongaresa de la indústria de la pornografia ha apunyalat mortalment el seu fill de dos anys per a tot seguit abandonar el cos en un establiment de la cadena de supermercats Lidl. Abans de desfer-se de les restes, Katalin Erzsebet Bradacs, que actualment treballa com a ballarina en un club nocturn, va enviar fotografies del cadàver de l’infant al seu pare a través de WhatsApp. Els informes preliminars de la investigació apunten a un intent de revenja contra el progenitor com a mòbil de l’assassinat, després que es decretés judicialment l’atribució de la custòdia a favor de l’home.
El terrible crim demostra que entre dues persones que estiguin, o hagin estat, vinculades afectivament, poden aparèixer episodis de violència i que aquesta pot produir-se de forma bidireccional. Ens trobem amb un nen indefens brutalment mort a mans de la seva mare, que aquest dimarts li enfonsava un ganivet al cap i al pit. De retruc, tenim a un pare com a víctima indirecta, a qui li han arrabassat el fill de la pitjor de les maneres i que ha hagut de veure les imatges que la seva exdona havia immortalitzat sense cap mena de rubor. La dimensió del l’inimaginable patiment infligit no distingeix entre homes i dones i, per aquesta raó, l’acte que el provoca hauria de ser condemnat, penalment i socialment, amb la mateixa contundència.
