JUNTS mostra la seva veritable cara

A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades a principis d’any, la formació política JUNTS obtingué la confiança del 20% dels vots comptabilitzats. Aquests resultats es convertiren en 32 escons, només un per sota del PSC i ERC que, amb 33 diputats, passaven a ser les principals forces a la cambra catalana.

Un dels principals trets que caracteritza el nou partit de l’expresident Carles Puigdemont, és la indefinició ideològica. I és precisament l’arma que més van explotar en campanya. Fent bandera de la transversalitat, demanaven el vot mitjançant un relat que reduïa les promeses electorals a una de sola: la de culminar el Procés. Temien que mullar-se en altres qüestions suposés perdre suport ciutadà. No és casualitat que la candidatura juntaire fos la darrera en fer públic el programa amb el que concorria a les urnes, resistint-se fins a l’últim moment.

Després de vuit mesos d’ençà dels comicis i davant d’una legislatura que es preveu llarga, no han tingut més remei que fixar posicions pròpies en els temes que marca la dinàmica política. És en aquest context que han anat produint-se diverses manifestacions des del partit que coordina Jordi Sànchez en les que deixen clar la seva ubicació dins el mapa ideològic. En l’aspecte ideològic han abraçat postures pròximes al liberalisme, oposant-se a l’apujada d’imposts com el de successions i apostant per l’ampliació de l’aeroport i projectes com el del Hard Rock. Aquests plantejaments els ajuden a marca diferències respecte d’Esquerra, amb qui cogovernen la Generalitat.

En un pronunciament difós per Twitter, JUNTS es definia finalment en el seu vessant social. Com s’observa a la captura que compartim, han assumit plenament postulats propis de la CUP. Immigracionisme i ideologia de gènere. És l’aposta nítida que formulen, adoptant fil per randa el relat postmodern. Dins l’espectre sobiranista amb representació parlamentària hi ha un infranquejable consens en relació amb aquestes qüestions. Una uniformitat que difícilment pot traslladar-se a la societat sense l’aparició de fissures.

Constatem diàriament com de manera gradual la ideologia de gènere i el progressisme han aconseguit colonitzar institucions clau, parcel·les mediàtiques i espais acadèmics. Per altra banda, la capacitat d’organitzar-se els ha permès introduir el seu projecte a l’agenda política. Les fites assolides són incontestables, les seves tesis han estat acríticament acceptades per administracions de tots els nivells i de tots colors. Guanyen per golejada la batalla cultural, per l’acomplexament de l’adversari o, directament, per la seva incompareixença.

JUNTS, que nasqué eminentment com un artefacte electoral, es va servir de l’esmentada indefinició ideològica i de rendibilitzar el sobiranisme popular, altament mobilitzat. Després del 14-F i de poder continuar en el govern, encara que sense ocupar la presidència, han ensenyat la veritable cara en assumptes socials i morals. D’acord amb les dades demoscòpiques de record de vot i de la comparació història sobre distribució territorial de resultats electorals, es fa evident que el gruix de l’electorat de JUNTS prové de l’herència de Convergència i Unió. Costa de creure que entre el seu públic objectiu es comparteixi aquest projecte social amb prou rotunditat perquè el partit el promogui de forma tan entusiasta.

Contingut relacionat: