En una grotesca peça publicada avui a La Vanguardia, el diari del Grup Godó dibuixa un més que generós perfil de George Soros. L’article no s’estalvia lloances cap al multimilionari financer d’origen hongarès, al que considera un lluitador incansable en favor dels drets humans. Un “quixot”, literal, defensor a ultrança dels serveis públics.

Es tracta de termes com a mínim curiosos per a referir-se a un inversor que, entre les seves operacions més exitoses, es troben atacs especulatius contra la lliura britànica i contra les divises del sud-est asiàtic, durant els anys noranta. El que per al diari semblen meres anècdotes biogràfiques, provocaren greus conseqüències socials als països afectats. En qualsevol cas, ajuden a fer-se una idea sobre la dimensió moral de l’anomenat filantrop.

Soros, un entranyable ancià a ulls de La Vanguardia, ha combinat les darreres dècades la seva activitat financera amb el patrocini d’organitzacions no governamentals arreu del món, que actuen sota el paraigua de la fundació Open Society, que creà el 1984. L’excedent resultant d’unes operacions especulatives èticament qüestionables es destinava a subvencionar entitats que promovien la democràcia i els drets humans. Algunes fonts xifren en mil milions de dòlars anuals les aportacions filantròpiques realitzades per Soros, entre 1985 i 2015, a les fundacions que controla. Els últims anys ha premut l’accelerador i ha injectat a aquests projectes 18.000 milions de dòlars de la seva fortuna.

Parlem de xifres que superen el PIB de gairebé cent estats del món. La capacitat operativa d’aquest entramat d’ONG’s li ha permès desestabilitzar països on tenia interessos econòmics directes. S’ha servit de l’explotació de conflictes socials per a subvertir democràcies que no votaven en el sentit que a ell li convenia. La sobirania de les nacions representa un obstacle per a l’avenç de la seva agenda. Les revolucions de colors, les primaveres àrabs, el Black Lives Matters, les caravanes d’immigrants o el lobby LGTBI, no són moviments nascuts de base sinó operacions d’enginyeria social ordides en sumptuosos despatxos.

Res d’això no seria possible sense un relat mediàtic favorable. S’ha encarregat d’obtenir-lo a través dels principals mitjans de comunicació. Només als Estats Units ha establert vincles directes amb corporacions com la CNN, l’ABC, Associated Press, el New York Times o el Washington Post, com a principals exemples. Les mil milionàries donacions econòmiques i la col·locació dels seus peons dins els consells assessors dels mass media, li han reportat una opinió pública alineada amb els seus interessos.

La tardor del 2016, el portal Wikileaks va filtrar desenes de milers de correus electrònics de l’equip de campanya de l’aleshores candidata Hillary Clinton. Aquesta publicació va revelar que els subalterns de Soros, degudament situats als consells editorials, van conjurar-se per a pressionar els membres del Tribunal Suprem nord-americà, amb la finalitat d’obtenir una sentència favorable en un sonat cas d’immigració, de gran rellevància pel mandat de Barack Obama.

Per mitjà de fundacions interposades, el magnat també patrocina universitats i entitats del món acadèmic, becant periodistes que, per descomptat, restaran en deute amb ell. Estén els seus tentacles realitzant també aportacions a influents xarxes de think tanks i continua invertint de manera diversificada en tecnològiques i, naturalment, en farmacèutiques.

Com a curiositat final, també va finançar el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ). Aquesta agrupació global de periodistes va guanyar un premi Pulitzer per la informació relativa als Papers de Panamà. Precisament George Soros era un dels personatges que, d’acord amb la publicació, s’havia beneficiat d’una societat offshore per a administrar la seva fortuna. No és cap contradicció, ni cap error de càlcul, és el resultat de participar en els dos bàndols del tauler. Sempre es guanya la partida.