França va ser un país pioner en la implantació del passaport sanitari com a requisit per a accedir a un llarg llistat d’espais i serveis. La directriu sanitària va tenir com a resposta una mobilització social sostinguda als carrers de les principals ciutats. L’elevat seguiment que han tingut les protestes podria explicar que ara, en una votació al Senat, els partits hagin optat per la prudència i per no habilitar que la vacuna contra la Covid-19 passi a ser obligatòria per a tota la ciutadania.
Els socialistes francesos es quedaven pràcticament sols provant de tirar endavant la seva proposta d’obligar la població general a vacunar-se. Només han obtingut 64 favorables, insuficients respecte als 262 vots emesos en contra del projecte. Es tracta d’un autèntic revés contra les veus més expeditives sobre l’assumpte, avesades a no tenir present els drets més elementals dels ciutadans en la formulació de les seves equacions, i a no situar les seves ocurrències en un context en què tots els indicadors pandèmics (incidència, mortalitat, ocupació UCI’s…), estan a nivells anecdòtics.
Amb l’aclaparadora majoria contrària a l’obligatorietat exhibida al Senat, França es reconcilia amb aquella part de la seva Història que van situar el país com a referent en el reconeixement d’uns drets inherents en tota persona. L’argument que ha esgrimit la majoria de la cambra que hi ha renunciat se sintetitza en el sentit que la mesura proposada era “políticament imprudent i moralment condemnable”.
