Una de les conseqüències que va comportar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) fou l’ocupació de l’URSS sobre Hongria. El país centreeuropeu quedaria sota influència soviètica com a República Popular d’Hongria, fins a la desfeta del Bloc de l’Est el 1989. Quaranta-cinc anys de ferri règim socialista que ajuden a entendre la presència dins la societat hongaresa de potents anticossos contra aquesta ideologia.
Els primers anys de l’experiència socialista a Hongria van estar marcats per la inspiració estalinista que dirigia l’actuació de les autoritats. Uns governants que van desplegar minuciosament els mètodes soviètics: el sistema de partit únic, l’autoritarisme, la burocratització i l’ineficaç dirigisme econòmic. S’imitarien igualment les tècniques de purga d’adversaris polítics i l’enviament d’opositors a camps de treball. No s’estalviarien tampoc l’aplicació de l’adoctrinament educatiu i la pràctica del culte a la personalitat dels líders comunistes.
La mort d’Stalin el 1953 generà esperances reformistes. Arreu del Bloc Oriental es materialitzaren moderades mostres de flexibilització, més centrades en la forma que en el fons. En aquest context, va tenir lloc un dels episodis més commemorats per la població hongaresa. El 23 d’octubre de 1956 esclataria als carrers de Budapest un alçament popular en contra del govern. En un primer moment, la repressió política i el malestar social, juntament amb l’esperit de solidaritat respecte de la recent revolta polonesa de Poznań, desembocaren en una protesta estudiantil.
Des de les instal·lacions de la Ràdio Hongaresa un grup d’estudiants pretenia difondre les seves demandes de reforma política i econòmica, així com exigir la fi de la ingerència estrangera soviètica. L’acció quedaria avortada amb la detenció dels joves per part de les autoritats a l’edifici. Davant el recinte s’aplegarien multitud d’estudiants reclamant el seu alliberament. Una concentració durament reprimida per la policia secreta de la dictadura, que acabaria obrint foc i posant fi a la vida de diversos manifestants.
La desproporcionada repressió contra els universitaris es convertí ràpidament en una sublevació popular que acabà aplegant centenars de milers persones. La capacitat organitzativa i la determinació dels revolucionaris situà el règim contra les cordes. La pressió social motivà la caiguda de destacats membres del govern i va empènyer el nou executiu hongarès a declarar formalment la dissolució de la policia secreta i la sortida del país del Pacte de Varsòvia. Aconseguiren, en paral·lel, l’excarceració massiva d’empresonats per raons polítiques.
Malgrat les treves intermitents, els carrers de la capital es convertiren en l’escenari de cruents enfrontaments armats entre els opositors i les forces governamentals. L’alçament es contagià ràpidament a altres localitats del país, que també viurien linxaments i execucions de comissaris comunistes en mans dels insurgents. A l’altre bàndol tampoc no s’estalviaven afusellaments contra els revoltats. Segons consta documentat, alguns membres dels cossos de policia locals combateren contra els efectius soviètics que operaven a Hongria garantint la continuïtat de l’statu quo.
El curs del conflicte patiria un sotrac definitiu el 4 de novembre. La Unió Soviètica decidí apaivagar la revolta per tots els mitjans i al cost que fos. Desplegà les seves tropes en una intervenció implacable sobre Hongria. La insurgència va fer-hi front amb coratge, fins a ser finalment derrotada l’11 de novembre. Es calcula que l’operació militar soviètica va causar unes 2.500 baixes hongareses, als que cal afegir 20.000 ferits.
Els esdeveniments ocorreguts passaren a formar part de la història europea i resten a l’imaginari compartit per la ciutadania del país. Coneguda com la Revolta Hongaresa, representa avui dia un motiu d’orgull patriòtic. Un record ben present sobre els horrors perpetrats pel totalitarisme, que els adverteix dels riscos de la pèrdua de la sobirania nacional en favor d’interessos forans. Les celebracions d’aquests dies, que commemoren els 65 anys d’aquella fita, són una demostració de la memòria col·lectiva.
