No podrem dir que Vladimir Putin no ens ho va advertir. La ideologia progressista, liderada avui pel moviment denominat Woke, amenaça d’assolar les societats occidentals. És el missatge que llençà fa escassos dies el president rus en una compareixença pública. El mandatari argumentava les seves prediccions establint un paral·lelisme entre el fenomen actual i la història del seu país al llarg del segle XX.
A diferència d’aquí, als països de parla anglesa estan plenament familiaritzats amb el concepte “Woke“. A casa nostra, en canvi, l’ús del terme és ara per ara anecdòtic, però de fa temps que pot detectar-se la seva influència. Es tracta d’un corrent sociocultural obstinat, entre d’altres, a purificar el llenguatge i a esborrar l’herència del passat. Ara sí que ens sona. Retòrcer el vocabulari fins al ridícul per a fer-lo més inclusiu i condemnar esdeveniments històrics, jutjant-los des de la perspectiva actual. Sens dubte, ja és entre nosaltres.
No som davant d’un moviment popular, ni de naixement espontani. El seu origen se situa a l’entorn universitari anglosaxó. Els ideòlegs d’aquesta nova tendència promouen un estat de conflicte permanent a l’interior de les societats occidentals, encadenant l’esclat de xocs socials i culturals. Una dinàmica que busca derruir la interpretació tradicional dels valors heretats i debilitar institucions clàssiques com la família i la comunitat. És el revisionisme radical, que fins i tot arriba a qüestionar elements tan bàsics com la relació paternofilial o la distinció de sexes.
Valent-se de la censura i d’una exagerada correcció política, es busca modular l’imagini col·lectiu. El llenguatge és la materialització d’una cosmovisió compartida entre els seus parlants. L’expressió transmesa de generació a generació d’una determinada manera d’entendre el món. Per aquesta raó el situen al centre de la diana i el falsegen amb l’ànim de desvirtuar-lo.
Enderrocant els referents històrics per la via de la deslegitimació, volen tenir via lliure per a imposar la nova consciència. La gestació d’aquesta operació d’enginyeria social es produeix a les facultats angleses i nord-americanes més pretigioses, on es vincula l’èxit acadèmic i professional dels seus integrants a l’assumpció d’aquests axiomes. No és una qüestió menor, ja que seran els qui acabaran ocupant les posicions i tribunes més influents.
Reconeixent en aquests senyals l’experiència històrica del seu país, Putin va afirmar que: “Les receptes que apareixen no són cap novetat. Per paradoxal que sembli, això ja ho vam veure a Rússia. Va passar anteriorment al nostre país després de la revolució de 1917, amb els bolxevics que seguien els dogmes de Marx i Engels. També van declarar que canviarien l’estil de vida tradicional, la política, les relacions econòmiques, així com la mateixa noció de la moral, els principis bàsics per a una societat sana.”
