El Tribunal Constitucional també anul·la el segon estat d’alarma

Com ja va succeir el passat 14 de juliol, quan va declarar inconstitucional el primer estat d’alarma, el Tribunal Constitucional torna ara a reprendre les decisions adoptades pel govern espanyol en relació amb la gestió pública de la pandèmia. En ocasió del segon estat d’alarma i la seva pròrroga de fins a sis mesos, la majoria dels magistrats que componen el tribunal consideren que l’executiu no va actuar d’acord amb les disposicions establertes a la Carta Magna.

Les restriccions de mobilitat i la limitació numèrica en trobades socials, inclosos els espais de culte, foren novament mesures imposades sense un marc jurídic que les avalés. En afectar drets fonamentals, requerien un estat d’excepció en vigor. Per contra, Sánchez va reincidir en valer-se de l’instrument de l’estat d’alarma, previst també per a situacions extraordinàries però de tramitació més simplificada que el d’excepció. Comptant la primera modalitat amb menys elements de control que no pas la segona. Els requisits més robusts en el cas de l’estat d’excepció s’imposen, precisament, perquè el seu establiment sí que permet deixar en suspens drets fonamentals.

El Constitucional també qüestiona la delegació per part del govern central a les comunitats autònomes de la capacitat per limitar els drets més elementals dels ciutadans. Una maniobra de la Moncloa que responia únicament a l’intent de no carregar amb el cost polític d’unes decisions tan impopulars. Tanmateix, a parer del tribunal de garanties, la declaració de l’estat d’alarma, ideada per a circumstàncies extremes, no va ser suficientment justificada.

Fins al moment, l’únic efecte que ha comportat la sentència del tribunal sobre el primer confinament ha estat l’obligació de retornar les multes que a la seva empara van interposar les administracions. En definitiva, unes conseqüències insignificants si es comparen amb la gravetat de l’acció governamental -revocada per partida doble-, i amb els elevats perjudicis que a tots nivells se’n derivaren. D’acord amb aquest antecedent, no es preveu l’assumpció de cap mena de responsabilitat. Tampoc s’espera la seva exigència per part de la societat, que està demostrant que ven la seva llibertat a un preu molt baix.

Contingut relacionat: