L’estat nord-americà de Florida té motius per a sentir-se orgullós. La inèdita gestió pública de la crisi sanitària, liderada pel governador Ron DeSantis, ha aconseguit mantenir a ratlla el virus. A diferència de la tendència seguida per l’administració federal, així com per la majoria de governs del sud i l’oest d’Europa, a Florida s’ha apostat per la llibertat. Una estratègia que, d’acord amb els indicadors que mesuren l’impacte del coronavirus, ha resultat guanyadora.

Som, per tant, davant d’un èxit doble. Per una banda, la península esdevé el territori continental dels Estats Units amb menor incidència de contagis per Covid-19. Presenta uns números imbatibles en tots els índexs de rellevància. És el cas de les xifres de llits d’UCI ocupats per pacients amb complicacions derivades de la malaltia. L’indicador registra en l’actualitat uns nivells d’hospitalització residuals a Florida. Per altra banda, aquests immillorables resultats s’han assolit sense necessitat de mantenir la suspensió de drets i llibertats, persistent en molts altres indrets.

No obstant això, la posició de l’administració republicana de Florida no sempre ha estat aquesta. De fet, va ser el passat mes de març quan l’estat va canviar de rumb. Aleshores, s’ubicava al capdavant del rànquing de contagis. DeSantis, reivindicant la naturalesa extraordinària de les restriccions vigents fins al moment, va decidir revocar-les en bloc. Així es posava fi a les mascaretes, a la limitació de moviments i a les restriccions comercials. Alhora, s’ha garantit sempre la provisió de vacunes disponibles per als ciutadans, però no esdevenir mai obligatòries. El ‘passaport covid’, naturalment, ni es planteja.

El temps ha acabat donant-li la raó i la incidència s’ha desplomat, situant Florida com a un refugi respectuós amb la llibertat i sanitàriament segur. El seu governador s’ha erigit en un referent respecte la gestió de la crisi. Si més no, avalat per l’evidència de les dades oficials, pot presumir d’haver-se convertit en una veu autoritzada en aquest àmbit. Al mateix temps, l’estratègia d’intervenció mínima practicada mereix ser tinguda en compte, perquè interpel·la directament tots els responsables públics que, amb una escandalosa lleugeresa, aprofiten les circumstàncies per a conculcar drets.