L’Institut Ostrom, planter del globalisme

El perfil de les personalitats que van assistir al sopar anual organitzat per l’Institut Ostrom constata la influència a l’alça del think tank. Una capacitat adquirida amb un indiscutible esforç, que ha desembocat en els fruits que ara recullen. L’obstinada feina duta a terme, plasmada en els nombrosos estudis publicats, els ha obert les portes tant a la col·laboració amb l’administració, com a la participació dels seus joves membres a diversos mitjans de comunicació.

I així, gradualment, les tesis sostingudes per l’entitat han anat cristal·litzant. Mai no han ocultat la seva adscripció al liberalisme i els plantejaments nuclears que defensen resulten poc qüestionables: mercat lliure, separació de poders i autonomia de l’individu. No obstant això, la seva aposta incondicional en favor de la globalització els duu a ignorar els elevats costs que l’acompanyen.

A l’acte celebrat aquest dijous es guardonava, entre d’altres, els fundadors de l’empresa Glovo. S’exhibia d’aquesta manera la veneració de l’organització respecte a la uberització creixent de l’economia. Un fenonem al qual ens trobem immersos i que esdevé comprovable per a qualsevol observador aliè a dogmes preconcebuts. D’aquest procés en resulta una vulnerabilitat cada cop major en els ciutadans, traduïda en l’empitjorament de les seves condicions de vida.

N’hi ha prou amb realitzar un senzill exercici comparatiu per a poder asseverar que els joves compten amb menys possibilitats vitals respecte de les generacions precedents. La globalització galopant ja ha deixat entreveure els seus efectes més perniciosos. Per mitjà de la difuminació fronterera, hem importat els elements més ruïnosos del tercer món, que van des de l’augment de la inseguretat fins a la caiguda del poder adquisitiu dels treballadors, a causa de les tensions que provoca la competència sense barreres.

La devoció per l’anomenada economia col·laborativa també els delata. Un nou tauler de joc que es manifesta en l’eclosió de plataformes, en la normalització de pagaments i llicències per ús i en l’extensió del model basat en el renting a tots nivells. Al darrere hi trobem una realitat desoladora: la concentració de béns en cada cop menys mans. Un empobriment generalitzat del conjunt de ciutadans, que deixen de ser propietaris per a esdevenir mers usuaris. Entre app‘s i gadgets cavalca imparable aquesta depauperització general.

Una despossessió material de l’individu, que va perdent autonomia i capacitat per a desenvolupar el seu propi projecte de vida. I tot plegat en clar detriment de la llibertat, tan reivindicada per l’Institut Ostrom. En paral·lel, les nocions de família i comunitat, aquelles xarxes de seguretat que tradicionalment han protegit la persona, s’han vist completament desdibuixades. Unes institucions informals que assumien el paper de contrapoder respecte a l’autoritat pública. Tot plegat respon a una subtil voluntat d’aïllar l’individu, i que explica igualment la descarnada guerra cultural a què ens ha abocat l’elit.

En aquesta deliberada ofensiva ha trobat en lobbies i mitjans els seus millors aliats. Promovent el relativisme moral i cultural es pretén acabar amb qualsevol vestigi de tradició. Alhora, a través d’un calcucat embalatge de defensa de drets humans, emparen l’aplicació sistemàtica de la censura i un irracional revisionisme històric. Pervertint el significat de la concepció de “dret”, on hi inclouen tota classe d’ocurrències, cerquen justament debilitar-la i aniquilar-ne l’autèntica essència. A la diana hi situen la consciència dels infants, desplaçant a les aules un dels principals camps de batalla. Presentat com a coneixement neutral, despleguen un adoctrinament homologat institucionalment en nom del progrés.

És, precisament, la invocació a una suposada neutralitat un dels recursos habituals de l’Institut Ostrom. L’entitat es vanta contínuament de basar els seus posicionaments en el rigor metodològic i l’anàlisi de dades. Mantra que utilitzen per a presentar els arguments formulats dins d’un vel d’objectivitat. Però convé no oblidar que ni la selecció dels indicadors emprats és innocent, ni la interpretació atribuïda a xifres i gràfiques és neutre. La complexa realitat es nodreix de múltiples variables no sempre fàcils de mesurar.

Només cal parar atenció a la manipulació de les dades sanitàries perpetrada pels governs per tal de justificar l’adopció de restriccions desproporcionades. Una deriva autoritària que ha dinamitat drets fonamentals i llibertats civils. Hem estat testimonis de la pitjor versió del Leviatan, que ha descobert en la por social el pretext ideal per a eliminar tota potestat ciutadana. En el seu camí s’ha trobat amb un Institut Ostrom que no ha manifestat cap mena d’oposició. La posició assumida pel laboratori d’idees, avalant les salvatges mesures imposades pel poder contra l’autonomia individual, és incompatible amb el liberalisme, sota el que interessadament es presenten.

Lluny de corregir la palmària contradicció, els ostrom s’hi reafirmen, convidant al sopar el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, que es troba en plena campanya per imposar el lliberticida ‘passaport covid’. Pel que fa a la resta de personalitats amb invitació a l’acte, s’observa una estudiada selecció per a incloure representants de les diferents ànimes que conformaven la vella Convergència hegemònica. Un flirteig constant en la seva trajectòria, d’ençà que foren apadrinats pel David Madí poc després de la fundació, ara fa cinc anys. Hàbilment, no han comptat aquest cop amb la participació de la consellera Gemma Geis, en un intent de desmarcar-se de l’episodi de flagrant incoherència que recentment ha posat en entredit tota la tasca duta a terme pel grup.

Contingut relacionat: