La pressió migratòria sobre la Unió Europea no es viu solament a la frontera amb Bielorússia. En paral·lel, l’activitat a la ruta del Mediterrani oriental no ha desaparegut, encara que es produeixi amb nivells de concurrència variable. Tot i que l’atenció mediàtica es focalitza aquests dies a Polònia i, en menor mesura, a la veïna Lituània, a les últimes hores ha tornat la tensió entre Grècia i Turquia al voltant del fenomen.
Durant la matinada de dimarts a dimecres, vaixells propietat de les autoritats turques haurien escortat i guiat una embarcació pneumàtica que transportava estrangers en direcció a aigües de jurisdicció grega. Així ho ha denunciat la Guàrdia Costera hel·lènica, informant alhora d’episodis d’intimidació i assetjament perpetrats per efectius turcs contra les seves patrulles. L’actuació grega hauria avortat finalment l’ingrés dels immigrants a les seves aigües territorials.
La complicitat del govern d’Erdogan, promovent l’arribada il·legal de ciutadans de tercers països a Europa, ha estat qualificada de “pirateria” per part del ministre de Transport Marítim i Política Insular de l’executiu grec. L’incident al mar Egeu confirma la connivència d’Ankara amb els traficants, que s’enriqueixen llençant al mar persones amuntegades en precàries embarcacions.
Erdogan no només ha contribuït, a través la seva permissivitat, a l’èxit de les operacions mafioses en aquesta zona, sinó que les patrocina deliberadament. Valent-se dels efectes desestabilitzadors de la immigració massiva i descontrolada, pretén perjudicar l’enemic grec i, per extensió, el conjunt de la UE. Cal recordar que Turquia ja ha fet ús al passat de la seva capacitat de controlar el flux migratori a l’est del Mediterrani per a obtenir milers de milions d’euros en ajudes financeres. Un inacceptable xantatge sobre Brussel·les, mitjançant pràctiques contràries al dret internacional i que vulneren els drets humans.
