Després de dos anys d’impertorbable relat mediàtic, comencen a aparèixer entre els continguts dels mitjans convencionals senyals que qüestionen allò que fins ara es consideraven veritats incontestables. Si fa uns dies recollíem la publicació de La Razón sobre la manipulació de dades epidemiològiques, a la que s’afegien les d’altres diaris en la mateixa línia, avui ha estat a La Sexta on s’han revelat les debilitats de les tesis fins ara incondicionalment assumides.
Ha tingut lloc a Al Rojo Vivo, l’espai d’anàlisi política conduït per Antonio García Ferreras dins la graella del tercer canal privat de televisió més vist a escala estatal. El protagonista, tot un exministre del govern espanyol. Miguel Sebastián, que ocupà la cartera d’Indústria durant el segon mandat de Rodríguez Zapatero, col·labora habitualment amb el programa valorant, entre d’altres, l’evolució de la situació sanitària. En el transcurs de la seva darrera intervenció, en rigorós directe, s’ha vist obligat a reconèixer que les xifres que estan enregistrant els principals indicadors desvelen circumstàncies impossibles d’explicar des dels postulats que fins avui es presumien certs.
Segons l’exministre, casos com el de Singapur el tenen desorientat. El país asiàtic, al capdamunt del rànquing global de vacunació, ha vist com s’ha disparat el nombre de contagis, així com el de morts. Amb un historial d’incidència gairebé anecdòtica, d’ençà del passat 1 d’octubre les defuncions atribuïdes a la malaltia s’han multiplicat per quatre. La comparació de les gràfiques que plasmen l’evolució a Singapur de la taxa vacunació, per una banda, i de contagis registrats, per l’altra, conviden a una profunda reflexió: l’assoliment dels nivells més alts de vacunació (per damunt del 85%), coincideix amb un creixement exponencial d’infeccions. “Quelcom no quadra“, en paraules de Sebastián.
Acostumats a les contundents afirmacions respecte de la Covid-19 formulades des dels mitjans de masses, sorprèn la sobtada proliferació d’aquesta mena de manifestacions. Més encara quan es produeixen a La Sexta, una cadena especialment contundent en l’adopció acrítica de la posició oficial. Malgrat apel·lar contínuament a la “ciència”, ha impedit un autèntic debat sobre la qüestió, ha silenciat experts incòmodes i s’ha alienat al costat d’actors interessats en el triomf d’un determinat discurs. Una manca de prudència imprescindible en el tractament periodístic de temes científics. Finalment, la incapacitat sobrevinguda d’interpretar la realitat a través d’aquelles categòriques proposicions està provocant simptomàtics curtcircuits.
