Hi ha gran consens respecte al fet que Europa es troba a les portes d’una nova onada de contagis. Amb la voluntat d’evitar reconèixer l’estrepitós fracàs de les prometedores vacunes, les autoritats s’han afanyat a encunyar una nova expressió: “La pandèmia dels no-vacunats”. Disciplinàriament popularitzada pels mitjans convencionals, pretén excusar la ineficàcia de les injeccions per mitjà de la culpabilització d’una part de la societat.

L’ús dels termes no és innocent i la fórmula escollida responsabilitza els ciutadans que no han renunciat al seu dret a l’autodeterminació mèdica. Atribuint-los característiques pròpies dels virus, se’ls desposseeix de la seva condició humana. Se’ls deshumanitza. I els virus no tenen drets. D’aquesta manera es comença a justificar l’aplicació generalitzada de restriccions discriminatòries que només els afectin a ells. Sense cap base científica, països com Àustria ja han estrenat una incipient modalitat de segregació social que en uns anys ruboritzarà la nostra època.

Però la realitat és tossudament capritxosa. A l’extrem més occidental del continent, a Gibraltar, les dades sanitàries desmantellen per complet l’estratègia criminalitzadora. L’enclavament situat al sud de la península Ibèrica presenta un repunt de contagis per Covid-19, equiparable a l’augment que tant preocupa els grans estats del centre d’Europa. Les autoritats de Gibraltar han decretat la suspensió dels actes oficials relacionats amb les Festes de Nadal, a causa del creixement exponencial de nous casos registrats.

El més curiós és que compten amb més del 99% de vacunats. Tota la colònia britànica està vacunada amb pauta completa i, tot i això, és un dels territoris més especialment castigats en aquest inici de la sisena onada. Si donem per bones les dades oficials, es manté la prevalença del virus entre la comunitat gibraltarenya malgrat la unànime acceptació social de les punxades. La diferència és que allí no disposen de no-vacunats als qui penjar-los els morts. Que n’hi ha.