Només un 5% dels llits d’UCI catalans està ocupat per pacients Covid

Una vegada confirmat per la prestigiosa revista The Lancet que la decisió de no vacunar-se contra la Covid-19 no té efectes sobre la persistència comunitària del virus, les autoritats s’han afanyat a corregir l’argumentari per tal de mantenir el xantatge emocional. És per això que han virat l’estratègia comunicativa, posant l’accent en un eventual col·lapse del sistema sanitari per a justificar noves mesures restrictives, com el “passaport covid”.

Alguns actors continuen insistint en la fal·laç teoria de “la pandèmia dels no-vacunats”, amagant l’existència de rigoroses recerques que proven l’absència de diferències significatives en la càrrega viral d’un contagiat inoculat respecte d’un que no ho està. Perquè, recordem-ho, malgrat rebre la punxada, el subjecte segueix exposat a una possible infecció i, al mateix temps, sent potencialment transmissor del virus.

L’única millora aparent del vaccí és la menor possibilitat de desenvolupar la malaltia amb un quadre de gravetat. Benefici, això sí, que decau al cap de pocs mesos. Cal, a més a més, situar aquesta efímera protecció en relació amb els múltiples efectes secundaris que s’estan reportant. Conseqüències adverses que han obligat molts països a limitar l’administració de dosis a la població.

Fruit d’aquestes conclusions científiques, sotmetre’s o no a la injecció només ha de respondre a la voluntat individual, perquè les conseqüències de la decisió impactaran en exclusiva sobre el subjecte. Lluny de rendir-se a l’evidència, el missatge actual consisteix a responsabilitzar els no-vacunats de sobrecarregar els recursos sanitaris, atribuint a la seva posició unes externalitats negatives que afecten indirectament la salut pública.

Al marge de consideracions sobre la validesa o no de l’argument, ja que podríem entrar en una perillosa espiral de fiscalització dels hàbits de vida de cada ciutadà i les seves derivades sobre el conjunt del sistema, cal comprovar la veracitat de la suposada amenaça. Atenenent a les dades oficials, en aquests moments a Catalunya només un 5% dels llits d’unitats de cures intensives (UCI) està ocupat per pacients amb complicacions vinculades a la Covid-19.

En nombres absoluts, aquest col·lectiu representa solament un centenar d’ingressos, en relació amb els dos mil llits d’UCI que conformen la xarxa hospitalària catalana. Una incidència mínima sobre el total de les places destinades a l’àmbit de la medicina intensiva, que no es correspon amb l’alarmisme informatiu que impera les últimes setmanes. Assistim, en resum, a una nova operació mediàtica per a sobredimensionar la situació epidemiològica, dirigida a emparar l’adopció de mesures que vulneren greument drets fonamentals.

Contingut relacionat: