Totes les pantalles superades ens duien fins aquí. L’inici va ser aquella ingènua acceptació que hom pot estar malalt sense presentar símptomes. La por, degudament atiada, ens va fer entregar la llibertat mentre aplaudíem amb entusiasme des del balcó de la cel·la. Amb l’arribada de la vacuna, adoptàvem els arguments dels líders d’opinió que equiparaven l’obligació del casc per a motoristes amb el deure d’injectar-se, irreversiblement, un fàrmac experimental al torrent sanguini. La jugada definitiva va ser la imposició del relat deshumanitzador sobre els no-vacunats.
A partir de la calculada expressió de “la pandèmia dels no-vacunats”, una part de la ciutadania era desposseïda de la seva condició humana. La reducció de persones a mers organismes infecciosos, permet emparar la flamant estrena del primer camp de quarantena australià. L’exèrcit del país ha començat a traslladar per la força els primers positius, o sospitosos de ser-ho, a Howard Springs. Així s’anomenen les instal·lacions de reclusió ubicades a l’estat federal de Territori del Nord.
Fins el moment, haurien estat conduïdes forçadament més de 40 persones. Es tracta dels casos de contagi per Covid-19 registrats al nou brot que afecta les remotes comunitats australianes de Binjari i Rockhole. Però no solament s’està traslladant positius confirmats, sinó també els seus contactes propers. La transferència s’està realitzant a través de vehicles militars, que recorren els prop de 300 quilòmetres fins el camp de Howard Springs. En aquest segle li’n diuen bé comú.
