Davant els micròfons de Radio Nacional de España (RNE), el viròleg del CSIC Luis Enjuanes va obrir la porta el passat dissabte a una nova mesura de pressió sobre els ciutadans no-vacunats. La proposta, formulada durant la celebració a Madrid del Fòrum Mundial de Pandèmies, consistiria en deixar aquest sector de la població al marge de les prestacions públiques sanitàries.
L’ocurrència del personatge, impròpia d’un professional de la salut, és la conseqüència del bombardeig mediàtic recent, dirigit a imposar el relat entorn de la fraudulenta teoria de “la pandèmia dels no-vacunats”. El raonament d’Enjuanes, per dir-ho d’alguna manera, es fonamenta en el fet que si un ciutadà decideix no vacunar-se, hauria de pagar-se de la seva butxaca les despeses mèdiques derivades d’un eventual contagi. Així de simple i així de perillós.
Resulta moralment arriscat perquè l’argument establiria un delicat precedent de fiscalització dels hàbits de vida dels ciutadans. La universalitat del sistema sanitari quedaria en suspens i vinculada a la conducta privada dels usuaris. De fet, desapareixeria tota esfera privada en benefici del tan aclamat interès general. Seguint la perversa lògica del viròleg, caldria aplicar-ho, encara amb més motius, sobre fumadors, bevedors, addictes al sucre o a la carn vermella, seropositius promiscus, immigrants irregulars, usuaris de l’economia submergida i, per descomptat, evasors fiscals.
Invocant idèntics principis de solidaritat i corresponsabilitat, podria excloure’s de la xarxa pública sanitària tots aquests col·lectius. Però la realitat és que només s’ha gosat verbalitzar-ho públicament quan ha tocat amenaçar els no-vacunats. Un grup social que, de ben segur, està format majoritàriament per contribuents nets de la caixa de la Seguretat Social. Per acabar, resulta igualment curiós que aquests especialistes no apel·lin al mateix sentit del deure quan s’exonera de tota responsabilitat els laboratoris, respecte dels efectes adversos generats pels fàrmacs amb què s’enriqueixen.
