Amb independència dels resultats que s’obtinguin del referèndum que se celebra aquest cap de setmana a Suïssa, no pot validar-se una votació d’aquesta naturalesa. El passaport sanitari té implicacions sobre la igualtat, la intimitat, l’autonomia del pacient, la capacitat ambulatòria i el lliure desenvolupament de la personalitat dels ciutadans. I com a drets fonamentals, no poden sotmetre’s a sufragi.
Estan en joc drets innats, és a dir, essencials i inherents a l’ésser humà. Les constitucions de les societats civilitzades no els atorguen, sinó que els reconeixen, juntament amb el seu caràcter preeminent. Es tracta de la llibertat individual més elemental, irrenunciable i imprescriptible. Aquests atributs fan que siguin drets indisponibles per part del col·lectiu, per molt majoritari que es presenti.
Tant és així que malgrat que qualsevol de les opcions del referèndum suís obtingués un suport del 99%, i encara que provingués d’una elevada participació, la convocatòria seguiria sent inacceptable. Una autèntica democràcia no es basa només l’aplicació de la voluntat de la majoria, sinó que exigeix un adequat respecte per les minories. I això només és possible amb l’establiment de limitacions sobre l’exercici del poder. La garantia que determinades parcel·les restaran inexpugnables davant l’autoritat, sigui quina sigui la seva forma.
La Història ens demostra que fins i tot per mitjà d’un embolcall d’aparent democràcia, poden instaurar-se els règims més tirànics. Els drets afectats pel ‘passaport covid’ pertanyen a l’esfera més personal i no poden ser objecte de votació. La voluntat de la majoria no pot emparar-ho tot, senzillament perquè les llibertats més bàsiques no són susceptibles de ser votades. Participar del referèndum suís, així com entrar a valorar aspectes com el nivell de participació o el sentit de l’escrutini, és avalar un relat trampós i viciat d’origen.
