La societat australiana està vivint un retrocés històric en termes de drets i llibertats. L’excusa de la pandèmia ha resultat el pretext sota el qual el govern del país ha implantat una bateria de restriccions del tot inimaginables fa només uns mesos. A escala global, ha assumit fins i tot una posició pionera, fent de la nació austral un autèntic camp de proves respecte de dràstiques mesures que més tard s’han exportat fora de les seves fronteres.
A tall d’exemple, Austràlia va ser dels primers països on s’aprovaren mandats que feien obligatòria, en diversos sectors econòmics, la vacuna contra la Covid-19. Les autoritats, no satisfetes amb la insòlita decisió, passarien a exhibir sense complexos la màxima capacitat coercitiva sobre la població. Ignorant els drets civils més elementals, està deportant ciutadans positius, així com els seus contactes propers, a centres de quarantena. La resposta social que ha generat l’acció governamental ha estat reprimida de manera implacable.
És en aquestes extremes circumstàncies que cal valorar el nou pla de l’executiu australià, destinat a posar punt final a l’anonimat a Internet. Amb seu el primer ministre al capdavant, es pretén que les plataformes digitals estiguin obligades per llei a revelar la identitat dels usuaris, en determinats supòsits. Malgrat que el projecte es presenta com un esforç per a combatre els continguts ofensius i difamatoris, en realitat provocaria la fi de privacitat a la xarxa i facilitaria tot mana de pràctiques censores.
Fins fa pocs anys, Internet era un oasi de llibertat d’expressió. Un entorn ideal per cultivar la creativitat i la col·laboració interpersonal. Aquests atributs s’han anat diluint a mesura que les companyies tecnològiques es desplegaven arreu del ciberespai, acabant per copsar-lo majoritàriament. La pràctica totalitat del contingut digital generat es canalitza en aquests moments a través de Twitter, Facebook, o YouTube (Google).
Qualsevol material creat o publicat al marge dels canals dominats pels gegants tecnològics de Silicon Valley esdevé gairebé irrellevant. En conseqüència, els seus responsables gaudeixen d’un poder d’influència aclaparador a l’hora de difondre tendències o dirigir estats d’opinió. Els governs anhelen aprofitar aquesta convergència a favor seu i liquidar definitivament l’essència de la xarxa de xarxes. La suposada persecució de trolls a Internet els permetrà, per la porta del darrere, abolir l’anonimat i aplicar la censura sobre continguts que contravinguin els seus interessos o informacions que perjudiquin el seu relat.
