El govern de Nova Zelanda gratifica els metges amb 1.000 dòlars per cada eutanàsia que practiquin sobre pacients de Covid-19

El passat 7 de novembre Nova Zelanda va estrenar una nova regulació sobre l’eutanàsia. El projecte legislatiu començà a gestar-se durant el 2020 i, després de superar els tràmits corresponents, ha entrat en vigor aquesta tardor. Poc abans de desplegar els seus efectes, el govern va fer públics els serrells tècnics sota els quals s’executarà el procediment.

L’anomenada The End of Life Choice Act habilita aquesta controvertida pràctica en situacions de concurrència de malaltia terminal, amb una esperança de vida inferior als sis mesos, en presència d’un avançat estat de deteriorament i sota un patiment “insuportable”. El pacient ha de comptar, en tot cas, amb una capacitat cognitiva òptima per a prestar un consentiment degudament informat.

Malgrat aquest intent per atribuir-li un caràcter garantista, les fórmules que s’utilitzen al text per a definir els supòsits habilitants resulten excessivament indeterminats, tenint en compte la naturalesa irreversible del suïcidi assistit. Es deixa, en conseqüència, massa marge al criteri subjectiu dels professionals. A escala global, es considera una de les regulacions més expeditives.

A la manca de concreció se li afegeix l’existència d’incentius perversos en la figura del metge. Tal com va recollir el portal de notícies més gran de Nova Zelanda, el govern gratificarà els doctors amb 1.087,20 dòlars per cada procediment d’eutanàsia que practiquin. Honoraris que també es preveuen per a la resta d’especialistes que participin en el procés, com per exemple, el psiquiatre que ha de determinar que el pacient es troba en plenes facultats mentals per a prendre la decisió.

Es calcula que, com a molt, només una tercera part de la comunitat mèdica del país estaria disposada a oferir aquest servei de posar fi a la vida humana. L’anunci del pagament extraordinari per cada eutanàsia practicada busca neutralitzar eventuals invocacions a l’objecció de consciència. Per aquesta raó es preveu a més a més cobrir amb fons públics el cost de possibles desplaçaments.

Amb tot, la indeterminació de requisits habilitants i la institucionalització d’incentius perversos, obren la porta l’aparició de situacions d’abús. Després d’un mes i mig des de la seva entrada en vigor, el govern nova zelandès ha anunciat que dins els supòsits de la llei s’inclouen pacients amb complicacions derivades del contagi per Covid-19. L’extensió s’aplicaria als casos més greus, en què els professionals detectessin escasses opcions de supervivència o un patiment insuportable.

Contingut relacionat: