A l’espera que el pròxim dilluns es resolgui judicialment la seva situació, Novak Djokovic continua reclòs en un centre d’internament d’estrangers custodiat per les autoritats australianes. Els accessos a la instal·lació són escenari de protestes constants per part de seguidors del jugador, compatriotes serbis i activistes dels drets humans que demanen el seu alliberament.
Després del periple patit a l’aeroport, sotmès a retenció i interrogatoris, les circumstàncies actuals en què es troba el millor tenista del món resulten, si cap, més complicades. El seu aïllament arriba fins al punt que l’administració li impedeix ser visitat per un sacerdot de l’església ortodoxa de Melbourne.
El calendari ha volgut que el sonat incident hagi coincidit amb la setmana més sagrada per a la confessió majoritària a Sèrbia. La visita religiosa denegada pretenia acompanyar Djokovic aquest divendres, en què els ortodoxos celebren la Nativitat.
Els responsables del centre han fet valer protocols sanitaris per a prohibir-ho. El mateix pretext que manté en suspens arreu d’Austràlia un gran ventall de drets fonamentals, serveix per a privar-li a l’esportista del normal desenvolupament de la seva llibertat religiosa.
L’assistència religiosa és un dret bàsic vinculat a la dignitat de la persona i, per aquest motiu, l’Estat té el deure de garantir el seu exercici fins i tot sota les circumstàncies més excepcionals. Un dret humà que les societats democràtiques no li neguen ni al pitjor dels criminals empresonats. Però les normes són les normes, que diria en Rafa Nadal.
