La menor virulència que presenta la nova variant hegemònica del SARS-CoV-2 no sembla minorar l’obstinació de les autoritats per mantenir la histèria social. La xifra de defuncions ja no resulta útil per a aquest propòsit i cal adaptar l’estratègia, situant ara el focus en el temut col·lapse sanitari.
Paradoxalment, els qui més s’afanyen a adscriure’s al bàndol de la ciència, passen a posar-se de perfil quan es tracta d’exigir que les dades s’obtinguin a partir de mètodes de recompte rigorosos. No és un assumpte menor, la programació de proves de detecció pot originar per si mateixa l’aparició de l’enèsima onada de contagis i la definició de protocols de registre és capaç de convertir un fenomen estacional en una amenaça sense precedents.
És el cas dels procediments que es despleguen simultàniament als nous ingressos hospitalaris produïts a les principals ciutats d’Occident. Un qüestionable tractament de la informació, que a Londres provoca que el 70% d’hospitalitzacions atribuïdes a la Covid-19 es deguin en realitat a altres patologies. Arreu d’Anglaterra, l’ocupació real es troba sobrerepresentada fins a un 80%.
D’acord amb una publicació del Daily Mail, Nova York estaria seguint pràctiques equivalents. A través de la deliberada ambigüitat entre “pacients de covid” i “pacients amb covid”, s’aconsegueix inflar les dades fins a arribar a doblar-les. A la ciutat nord-americana, el 51% de les noves hospitalitzacions classificades com admissions per Covid-19, pertanyen a ingressos motivats per raons no relacionades.
Fruit d’aquestes dinàmiques, un pacient per lesions derivades d’un accident de trànsit és sotmès per defecte a un test de detecció, sent reportat com a ingrés per Covid-19 si, malgrat l’absència total de simptomatologia, n’acaba donant positiu. Proves inespecífiques i protocols fraudulents al servei d’una agenda política, no pas científica.
