Un dels diaris de més tirada a Dinamarca ha publicat recentment una inèdita peça en què lamenta el paper dut a terme pel conjunt de la premsa durant aquests dos anys de crisi sanitària. Es tracta d’un autèntic exercici d’autocrítica que qüestiona la manca de fiscalització respecte de la gestió endegada pels governs.
En aquest procés de retrospecció, l’Ekstra Bladet reconeix haver renunciat com a mitjà de comunicació a la seva funció de contrapoder. Una claudicació que els ha convertit en meres corretges transmissores de la narrativa de les autoritats.
El seguidisme incondicional ha fet que des de la premsa convencional no es qüestionessin uns protocols formulats a la mida dels interessos de les administracions i que, de retruc, es donessin automàticament per bones les xifres que produïen. L’article, alhora, demana disculpes per haver contribuït a la situació d’histèria irracional, legitimant així unes restriccions desproporcionades i de conseqüències a tots nivells encara incertes.
La reducció de la seva tasca periodística a la simple transcripció dels missatges dels governants, ha apuntalat la criminalització de persones escèptiques i l’exageració de les bondats de les vacunes. Lluny d’afavorir la formació d’una ciutadania crítica i fomentar el necessari debat, els mitjans de masses s’han dedicat a reforçar el poder, mentre obviaven tantes i tantes ombres que ens han acompanyat els últims 24 mesos.
