Els moviments de trenta-tres milions de canadencs han estat objecte de monitoratge per part de les autoritats del país. Així ho va reconèixer l’Agència de Salut Pública del Canadà (PHAC) pocs dies abans del passat Nadal.
Entre els mesos de març i octubre de 2021, l’organisme va accedir en secret a les dades d’ubicació dels dispositius mòbils de la seva població, registrades a través de les torres de telecomunicacions. La tasca fou confiada a la companyia Telus Data For Good.
El govern federal va justificar la necessitat del programa amb l’objectiu de poder fer front a la crisi sanitària de manera més efectiva, gràcies a l’anàlisi del comportament i la mobilitat de la ciutadania.
Al mes d’octubre, va finalitzar el contracte amb l’empresa prestadora del servei i, a hores d’ara, està oberta la convocatòria d’una nova licitació per tal de repetir la iniciativa. La voluntat de l’executiu de Justin Trudeau és allargar aquesta pràctica durant els pròxims cinc anys.
Per tant, els plans del govern canadenc van més enllà de gestionar la situació provocada per la Covid-19. Aquest sistema de seguiment massiu ha arribat per a quedar-se, ja que es configura amb la genèrica finalitat “d’ajudar a avançar en els objectius de salut pública”.
Malgrat assegurar que es tractaran dades agregades i anonimitzades, tindran accés a informació sobre l’afluència en determinats indrets, en un context en què s’estan limitant de forma recurrent les reunions socials, prohibint actes de culte i restringint activitats d’oci. Tampoc s’ha garantit prou que el procés d’anonimització de les dades no es pugui revertir i identificar els seus titulars.
