Una de les membres del comitè que vetllava pel respecte dels drets fonamentals en confirma la dissolució

Les declaracions de Núria Terribas, que formava part del grup d’experts que havien d’estudiar l’impacte de les restriccions sanitàries sobre els drets fonamentals, evidencien que la qüestió mai no va ser una prioritat ni per a l’anterior Govern de la Generalitat, ni per a l’actual.

Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica a la Universitat de Vic (UVic-UCC), ha lamentat la situació viscuda. Durant l’entrevista concedida a l’espai radiofònic de Josep Cuní a SER Catalunya, ha reivindicat la feina feta, fruit d’una dedicació de “moltes hores” per part d’acadèmics de primer nivell i prestada sense retribució.

Després de la reunió constitutiva el juny de 2020, el comitè va estar treballant en un rigorós informe. El lliurament previst tant al president del Govern de la Generalitat com al president del Parlament, mai no es va materialitzar.

La concurrència de les eleccions al Parlament i la configuració del nou Govern, després d’una dilatada negociació política, van acabar ensorrant la seva tasca. Tampoc no va ajudar el canvi de Conselleria d’en Xavier Bernadí, president del comitè.

L’experta ha destacat la deficient comunicació al llarg dels sis mesos que el grup va estar operatiu. De fet, ha revelat que només va produir-se una única comunicació entre juny de 2020 i maig de 2021. El nul interès polític va arribar fins al punt que tampoc se’ls ha comunicat formalment la dissolució, tot i ser-ne una realitat.

Pel que fa al contingut de l’informe, Terribas explica que abordava l’impacte de la gestió sanitària en drets bàsics com els de reunió i manifestació, de deambulació, de privacitat o el d’accés a l’administració pública. Posava en relleu l’extralimitació dels governants, que tingué la inconstitucional declaració d’estat d’alarma com una de les seves màximes expressions.

També ha reconegut que el document era “força crític” amb l’actuació de la Generalitat en els àmbits de la seva competència. S’incloïen dubtes sobre el desplegament del passaport sanitari o els protocols aplicats a les residències de gent gran.

Per acabar, ha reivindicat la necessitat d’un debat públic, que podria tenir l’informe elaborat pel comitè com a punt de partida. Ha reclamat igualment un exercici de ponderació per part de les autoritats per a garantir la proporcionalitat de les mesures que s’adopten.

Contingut relacionat: