Acadèmics de la John Hopkins conclouen que els confinaments no han tingut cap benefici per a la salut pública, però sí grans costs econòmics i socials

“Les polítiques de confinament estan mal fonamentades i han de ser rebutjades com a un instrument de política pandèmica”. Aquesta sentència sintetitza les conclusions obtingudes per investigadors de la Universitat John Hopkins en un recent estudi.

L’objectiu dels autors era determinar l’eficàcia en termes de salut pública de les mesures basades en la limitació de les possibilitats vitals de les persones: restricció de la llibertat deambulatòria, impediments per a viatjar i tancament d’escoles i establiments comercials.

La recerca duu a terme una anàlisi agregada sobre les dades aportades per una trentena d’estudis publicats que aborden l’impacte dels bloquejos en relació amb l’evolució de la mortalitat. Un cop aplicat el procediment de metanàlisi, la investigació constata que els confinaments practicats a Europa i els Estats Units només han reduït la mortalitat per Covid-19 en un 0,2% de mitjana.

En definitiva, uns resultats que revelen l’escassa eficàcia d’aquest tipus de restriccions, tan lleugerament adoptades pels governs d’Occident. Al seu costat, convé col·locar les pernicioses conseqüències econòmiques, socials i, fins i tot, psicològiques que han provocat i que trigaran a superar-se.

Contingut relacionat: