La descobridora de la soca Òmicron denuncia haver rebut pressions des d’Europa per a exagerar-ne la gravetat

La doctora sud-africana Angelique Coetzee es donà a conèixer arran de la seva troballa de la nova variant B.1.1.529 del SARS-CoV-2, denominada Òmicron. Malgrat no poder atribuir-se amb certesa Sud-àfrica l’origen de la mutació, sí que fou la nació on es comunicà el primer cas d’infecció, a finals de novembre del 2021 i gràcies al descobriment de Coetzee.

La ràpida propagació a escala global de la nova soca va permetre en poc temps determinar -ne l’impacte sobre la salut humana. Respecte de les variants que la precedeixen, hi ha pocs dubtes que, tot i resultar més contagiosa, és molt menys virulenta.

D’aquesta manera, l’evolució del coronavirus xinès hauria seguit la dinàmica històrica pel que fa a la durada de pandèmies anàlogues, que la literatura científica situa entre els 18 i els 24 mesos. La persistència comunitària requereix mutacions que en rebaixin la letalitat, ja que eliminar-ne l’hoste és incompatible amb la supervivència del virus. Juntament amb l’efecte de la immunitat de grup, acaben per a convertir la malaltia en endèmica.

No obstant això, Òmicron s’estrenà entre missatges contradictoris. Mentre les dades de Sud-àfrica revelaven inequívocament les escasses complicacions que acompanyaven les infeccions per la nova soca, les autoritats d’Occident es resistien a rebaixar el grau d’atemoriment social, en plena campanya d’administració de dosis de reforç.

De la mà del diari alemany WELT, s’ha sabut que Coetzee va patir pressions per part de governs europeus amb la finalitat que no difongués la menor gravetat de la variant que havia descobert. Des del Regne Unit i els Països Baixos, per exemple, contactaren amb la doctora per tal que no expliqués allò que observava dels pacients sud-africans: Òmicron presenta quadres clínics lleus.

La posició del govern federal dels Estats Units també fou intentar sobredimensionar-ne l’amenaça. Però tal com ha explicat la metgessa, “la definició de malaltia lleu de Covid-19 és clara, i és una definició de l’OMS: els pacients poden ser tractats a casa i no es requereix oxigen ni hospitalització”. I ha afegit que “una malaltia greu és aquella en què veiem símptomes aguts”.

Contingut relacionat: