Biden, Johnson i Scholz, disposats a sacrificar la seguretat del poble ucraïnès en favor dels seus interessos particulars

De poc han servit els reiterats missatges des de Kíev dirigits als membres de l’OTAN per a evitar que persistissin en la retòrica bel·licista. Mentre que la majoria d’ucraïnesos no percep a hores d’ara la possibilitat que esclati un conflicte a gran escala, des dels Estats Units continuen anunciant la imminència d’una ofensiva per part del Kremlin.

La popularitat de Joe Biden fa mesos que decau. La gestió sanitària del seu executiu, parcialment tombada als tribunals, explica en bona part aquesta pèrdua constant de suport social. Així, els estrategs de la Casablanca haurien vist l’oportunitat de canviar la tendència demoscòpica fent ressuscitar el fantasma rus.

Boris Johnson, per la seva banda, també s’ha trobat amb una ocasió d’or per a convertir Ucraïna en la cortina de fum que permeti fer oblidar l’escàndol del #PartyGate a l’opinió pública britànica. La retirada de les restriccions sanitàries no ha estat suficient per a rebaixar la pressió de l’oposició sobre el primer ministre, ni per a silenciar les nombroses crítiques emeses per companys de la bancada tory.

El canceller alemany Olaf Scholz tampoc no passa pel seu millor moment. L’ombra de l’últim membre de l’SPD que encapçalà el govern federal, Gerhard Schröder, condiciona la posició de Berlín respecte de la situació a l’est d’Europa. Deu dies abans de les eleccions de 2005, que obririen la dilatada era Merkel, Schröder va signar amb Vladímir Putin l’acord per a construir el gasoducte Nord Stream, a través del Bàltic.

Després de perdre el poder, Schröder entrà al consell de supervisió de la companyia encarregada d’executar el projecte, controlada per la russa Gazprom. No seria l’únic episodi de “porta giratòria” que l’excanceller protagonitzaria de la mà de gegants corporatius connectats al Kremlin. Fa set dies, transcendia que Schröder figura en aquests moments a la llista de nominats per a formar part de la junta directiva de Gazprom.

Fruit d’això, l’actual executiu alemany es veu de sobte empès a sobreactuar el seu suport a Ucraïna. Si bé a finals de gener rebutjava facilitar armament a Kíev, aquesta setmana ha virat la postura mantinguda inicialment i ha anunciat una mobilització de tropes a la regió. La dependència energètica alemanya del gas provinent de Rússia convidaven Olaf Scholz a ser prudent. Però les enquestes en contra i la necessitat de desvincular-se de l’afer Schröder, l’empenyen a escenificar un cop d’efecte, encara que impliqui contribuir a l’escalada militar. La seguretat dels ciutadans ucraïnesos i la pau al continent, supeditades a les agendes polítiques dels mandataris occidentals.

Contingut relacionat: