Divendres passat el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ordenà l’inici de l’actuació policial destinada a posar fi a la presència de manifestants a la via pública. La contundència emprada pels agents encarregats de l’operatiu, coneguda arreu del món a través de les xarxes, contrasta amb el caràcter de la mobilització, marcadament pacífica.
En paral·lel, el govern federal es resisteix a rebaixar el to i continua criminalitzant la protesta, malgrat l’increment de crítiques provinents de l’opinió pública respecte de la gestió de l’executiu, i la pèrdua de suports per part d’administracions regionals.
La declaració de l’estat d’emergència, instrument legalment previst com a últim recurs, requeria una situació d’amenaça nacional veritablement excepcional. Conscient que el fenomen dels camioners no s’hi ajustava, Trudeau desplegà tota la maquinària comunicativa que tenia a l’abast per a fabricar una realitat impostada i a la mida que millor li convenia a la seva agenda.
A partir d’aquí, començà a atribuir-se a la protesta un caràcter extremista i violent. Al mateix temps, se la vinculava a moviments terroristes transnacionals, utilitzant el sistema de micromecenatge que auxiliava econòmicament la iniciativa com a prova d’ingerència estrangera.
Amb el focus situat sobre els fluxos monetaris, la proclamació de la llei marcial es complementà amb l’adopció de mesures invasives de vigilància financera. Es decretà el bloqueig de fons i actius dels participants en la mobilització, s’ordenà les entitats privades reforçar el control sobre les transaccions i s’ampliaren els poders de supervisió de l’autoritat pública respecte de la informació econòmica de la ciutadania.
Fou Chrystia Freeland, viceprimera ministra del govern canadenc, l’encarregada d’explicar les mesures d’excepció de tipus financer: “A partir d’avui, totes les plataformes de crowdfunding i els proveïdors de serveis de pagament que fan servir s’han de registrar al FINTRAC i han d’informar-ne de transaccions grans i sospitoses” al Centre d’anàlisi d’informes i transaccions financeres del Canadà.
S’autoritzava així les entitats que integren el sistema financer del país nord-americà a “deixar de brindar serveis financers temporalment quan la institució sospiti que un compte s’està utilitzant per promoure els bloquejos i les ocupacions il·legals”, afectant tant persones físiques com jurídiques.
Després d’una setmana amb la democràcia i els drets civils suspesos al Canadà, el govern federal treballa per a consolidar les mesures d’excepció endegades i mantenir-les més enllà de l’estat d’emergència. De fet, molts mesos abans d’organitzar-se cap comboi de camioners, Trudeau ja qualificava la pandèmia d’oportunitat per a instaurar canvis profunds i permanents a tots nivells, en sintonia amb el sinistre projecte mundialista conegut com a “Gran Reinici”.
