Un diputat del Bundestag recorda com la Unió Europea rebutjà la mà estesa que li va oferir Rússia ara fa quinze anys

L’amplíssima atenció mediàtica que està rebent la situació ucraïnesa no està acompanyant-se del necessari aprofundiment respecte del context i dels orígens del conflicte. La cobertura informativa ve marcada per la immediatesa dels esdeveniments sobre el terreny, la simplificació del relat i l’estímul emocional.

Tant és així que s’ha instal·lat a l’imaginari col·lectiu el fet que l’inici de la violència se situa a les acaballes mes passat, obviant-se que els enfrontaments armats han estat una constant a Ucraïna durant els últims vuit anys. Unes hostilitats que es concentraven fins ara a l’est del país i que ja havien produït entorn de 14.000 víctimes mortals.

Però mirar de comprendre les circumstàncies actuals exigeix retrocedir encara més en el temps. La dècada dels noranta significà l’estrena dels Estats Units com a potència hegemònica després de la caiguda de l’URSS. Malgrat l’establiment de l’ordre global unipolar, Washington optà per mantenir una posició de desconfiança envers Rússia, soscavant qualsevol apropament entre Moscou i la resta d’Europa.

L’OTAN continuà activa tot i haver desaparegut l’amenaça que motivà la seva creació l’any 1949. Una autèntica declaració d’intencions, destinada a mantenir la rivalitat vigent durant la Guerra Freda i impedir una entesa entre França, Alemanya i Rússia que pogués fer ombra el domini nord-americà.

Si bé París ha demostrat històricament una major predisposició que no pas Berlín a associar-se amb Moscou, creixen a Alemanya les veus que lamenten haver renunciat als interessos nacionals propis per tal d’afavorir-ne uns de forans. És el cas d’una recent intervenció al Bundestag del diputat Petr Bystron, d’Alternativa per Alemanya.

El parlamentari va retreure els partits que han ocupat el govern federal les darreres dècades haver ignorat les reiterades advertències russes. Alhora, recordà les declaracions formulades pel mateix Vladímir Putin des de la tribuna del Bundestag ara fa quinze anys. I com l’any 2007 el Kremlin oferí una arquitectura comuna de seguretat per al conjunt d’Europa, descartada per Berlín.

Bystron responsabilitza els successius governs alemanys de prendre consecutivament decisions equivocades que, en últim terme, han desembocat en l’escalada bèl·lica dels nostres dies. Una renúncia permanent a treballar pels interessos estratègics tant d’Alemanya com de la resta d’Europa. Acomiadant, fins i tot, membres destacats de l’exèrcit germànic que advertien els mandataris del flagrant error de refusar la condició de sòcia a Rússia.

“I quin n’és el preu? Ara homes joves moren, russos i ucraïnesos. I en el pla geopolític van empènyer Rússia als braços de la Xina. Rússia sempre va ser un govern europeu i vostès el van empènyer als braços de la Xina”, sentencià el diputat.

Contingut relacionat: