En plena voràgine alcista del preu dels subministraments a Europa, la candidata a la presidència francesa Marine Le Pen ha comparat la proposta de prohibir la compra de gas i petroli russos amb “fer-se l’harakiri“.
Aquest dimarts el president nord-americà Joe Biden anunciava que el seu país deixaria d’importar recursos energètics provinents de Rússia, com a resposta a l’operació militar de Moscou sobre Ucraïna.
Londres reaccionava poc després a la mesura, mostrant-se el primer ministre Johnson disposat a aplicar restriccions anàlogues al Regne Unit. En aquest cas, degut a la major exposició, el veto s’adoptaria gradualment fins a esdevenir total abans de finalitzar l’any.
Mentrestant, l’Europa continental, més dependent que els seus socis de parla anglesa respecte de les matèries primeres provinents de Rússia, aposta per la prudència. Olaf Scholz, canceller alemany, ha declarat que el seu govern ni s’ho planteja en aquests moments, conscient de l’impacte que suposaria sobre les llars, la mobilitat i el conjunt de la indústria germàniques.
Des de França, és la líder de Reagrupament Nacional, principal partit de l’oposició, qui ha carregat públicament contra la possibilitat de renunciar al subministrament rus. Considera la mesura de contrària als interessos europeus.
Per a Le Pen, l’intent de perjudicar el Kremlin a través de sancions d’aquesta naturalesa, en realitat acabaria enfonsant l’economia francesa. En canvi, beneficiaria directament corporacions privades nord-americanes, que anhelen abastir la demanda energètica europea.
