Monsenyor Viganò, una pedra a la sabata per a Bergoglio i l’agenda mundialista instal·lada a la Cúria Romana

Malgrat que ara per ara no s’albira cap cisma a l’horitzó, a la Santa Seu fa temps que segueixen de ben a prop els moviments de Monsenyor Carlo Maria Viganò, molt crític amb el pontificat del Papa Francesc. Viganò, d’origen italià, és ex-nunci apostòlic dels Estats Units, país en el qual ha desenvolupat la major part de la seva carrera, en qualitat de diplomàtic del Vaticà.

El nom de Viganò ha tornat a ser notícia aquesta setmana després que es pronunciés respecte de l’actual conflicte ucraïnès. L’arquebisbe, ja retirat, elabora una anàlisi oposada al relat dominant a Occident. Acusa obertament la Casa Blanca, la Unió Europea i l’OTAN de “mantenir deliberadament una situació d’evident desequilibri”, amb l’objectiu d’impedir “qualsevol intent de solució pacífica de la crisi ucraïnesa” i, finalment, empenyent Rússia a fer ús de la força.

A la carta, el religiós recorda les paraules emeses per Pius XII l’estiu de 1939. L’aleshores Pontífex, a les portes de la Segona Guerra Mundial, invocava el principi de “respecte recíproc dels drets” entre les nacions per tal d’evitar l’esclat de la guerra. El menysteniment envers els drets elementals de l’adversari també hi seria al darrere de l’actual situació a Europa. Viganò retreu l’OTAN haver incomplert reiteradament els compromisos de no expansió cap a l’est. En responsabilitza el Deep state nord-americà que, després de recuperar les regnes dels Estats Units de la mà de Joe Biden, desitjava “crear tensions amb Rússia i involucrar al conflicte els seus socis europeus”.

Tampoc no ignora el paper del gas en tot plegat. Assenyala els interessos econòmics subjacents en la contesa russa-ucraïnesa. De fet, ja comencen a advertir-se conseqüències en aquest sentit. L’embargament de recursos energètics provinents de Rússia esdevenen la gran oportunitat per al gas liquat nord-americà d’abastir Europa. El Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya no convenia els Estats Units, que utilitzaren Kíev per a soscavar el projecte.

L’arquebisbe critica l’avenç de la censura, exemplificada en el veto a Europa de mitjans de comunicació russos. Pel que fa a la premsa occidental, en denuncia la subordinació incondicional a la versió oficial. Afirma irònicament que “hauríem de preguntar-nos per què, a la situació actual, haurien de recuperar de sobte l’honestedat intel·lectual i el respecte al codi deontològic que han repudiat en gran manera amb la Covid“.

No és casual que recorri a formular un paral·lelisme amb la pandèmia. Els dos anys de Covid-19 i la posició assumida per la Santa Seu han estat presents a les reflexions publicades per monsenyor Viganò. Ara fa un any, carregava durament contra la indústria farmacèutica i la influència que exercia sobre els organismes reguladors. En contraposició a l’entusiasme de Bergoglio a l’hora d’imposar restriccions sanitàries al Vaticà i d’exigir la vacunació generalitzada, l’italià protesta contra l’opacitat dels contractes de comercialització de les vacunes i destaca els dèficits en seguretat i eficàcia del que qualifica, en realitat, d’experiments gènics.

Estableix una línia de continuïtat entre la crisi epidemiològica i l’actual conflicte a Ucraïna. Ambdós fenòmens estarien deliberadament programats amb l’objectiu d’instaurar el “Nou Ordre Mundial”. L’esfondrament de les economies occidentals i les mesures endegades pel govern beneficiarien les grans corporacions, alienades ideològicament amb l’elit global. Els contexts d’excepció provocats han permès liquidar drets fonamentals de la ciutadania i destruir les relacions comercials tradicionals a països com Itàlia, fins ara ordenades a través de petites i mitjanes empreses. L’oligarquia mundial operaria per mitjà d’artefactes com l’OMS, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial o la UE, intervingudes pels tentacles de magnats com George Soros o Bill Gates.

Contingut relacionat: