El passat mes de desembre l’Assemblea Mundial de la Salut consensuà el calendari i les bases que han de permetre elaborar i aprovar un nou tractat internacional sobre la gestió de pandèmies. Els anys 2022 i 2023 han de servir, segons el projecte, per a negociar i redactar el text final. De fet, el passat 1 de març s’establiren el procediment i els terminis definitius. L’entrada en vigor de la norma està prevista per al 2024.
Els impulsors de la iniciativa han fet una lectura interessada de l’experiència de la Covid-19 per tal de defensar la necessitat d’obtenir un instrument que eviti, en l’àmbit de la salut, les suposades disfuncions de l’actual estructura política global. El trasbals a tots nivells provocat pel SARS-CoV-2 o, millor dit, per la gestió dels governs a l’hora de respondre-hi, ha proporcionat el marc oportú perquè l’OMS reivindiqui més poder.
A l’empara de l’article 19 de la Constitució de l’Organització Mundial de la Salut, es prepara l’anomenat “tractat de pandèmies”, dirigit a prevenir i combatre futures crisis d’aquesta naturalesa. Aprofitant l’estaborniment general causat pels efectes de la Covid-19, l’organisme supranacional en sortirà reforçat, fins al punt que les decisions que adopti primaran per damunt de les constitucionals nacionals.
Així doncs, a partir de 2024 l’OMS ostentarà suficients prerrogatives per a poder imposar restriccions sanitàries arreu del planeta, que anirien des de l’establiment de tocs de queda fins a la vacunació obligatòria, passant, com no podia ser d’altra manera, per l’exigència de passaports sanitaris. Tampoc no pot descartar-se l’opertura de camps de quarantena, al més pur estil australià. Un nou escenari que s’albira inexorable, quan encara no s’han esclarit les principals ombres de l’última crisi: el veritable origen del SARS-CoV-2, la manipulació de la informació epidemiològica, els episodis de conflicte d’interès o la realitat entorn de les “vacunes”.
L’exageració mediàtica generada els darrers dos anys, servint-se en gran manera del falsejament institucional de les dades, permetran atorgar l’OMS la competència absoluta en la matèria. Es produirà d’aquesta manera una concentració de potestats en mans d’una institució mancada de contrapesos, allunyada del ciutadà i que ha protagonitzat en el passat pràctiques controvertides.
Qui sap si la propera pandèmia, que ja pronostica Bill Gates, serà l’estrena d’aquest nou estatus. El mateix Bill Gates que, a través de la seva fundació, figura com el principal contribuent privat del pressupost de l’OMS. El segon lloc l’ocupa GAVI Alliance, entitat controlada de facto també per Gates. La imminent instauració del govern mundial, entregat a interessos privats i al marge tot control democràtic, arrencarà en nom de la salut pública.
