Poques setmanes abans de celebrar-se les eleccions presidencials de 2020 als Estats Units, es destaparen una sèrie de correus electrònics relacionats amb Hunter Biden, fill de l’aleshores candidat demòcrata. El contingut dels e-mails exposava els moviments del primer a Ucraïna, així com els vincles que mantenia amb el poder polític i econòmic de Kíev.
Dels més de cent cinquanta mil correus obtinguts, se’n desprenia la decisiva influència de Biden pare en els fructífers resultats professionals i financers assolits per Hunter, a través dels negocis engegats a Ucraïna. Precisament, aquest fou un dels països que ocupà l’activitat de l’actual inquilí de la Casa Blanca mentre ostentava la Vicepresidència durant l’administració Obama.
En un dels correus de l’abril de 2015, Vadym Pozharskyi, alt executiu de l’energètica ucraïnesa Burisma, expressa a Hunter Biden, membre de la junta de la mateixa companyia, el seu agraïment per haver-li facilitat una trobada amb el pare d’aquest. Mesos més tard, tal com transcendí, Joe Biden realitzava gestions de pressió sobre funcionaris de Kíev amb l’objectiu que acomiadessin el fiscal que investigava Burisma.
L’origen de la informació provindria d’una actuació maldestra del protagonista. Diposità un ordinador portàtil de la seva propietat a un taller de reparació situat a l’estat de Delaware, però mai més hi tornaria a recollir-lo. És així com finalment s’acabaren filtrant a la premsa els elements que emmagatzemava el dispositiu.
Més enllà dels correus, també s’hi trobaren fotografies privades de Hunter que, juntament amb les desenes de milers de missatges de text interceptats, l’implicaven en activitats de consum i tràfic tant de drogues com de prostitució. A vint dies per als comicis, suposava un escàndol de primera magnitud que amenaçava la campanya del seu progenitor, que podria acabar determinant-ne el resultat electoral.
Malgrat la rellevància mediàtica de l’assumpte, els principals grups de comunicació nord-americans optaren per a silenciar-ho i, fins i tot, qualificaren la notícia de falsa. L’impacte de les revelacions a les portes de les eleccions fou neutralitzat, acusant-se l’equip del candidat republicà, Donald Trump, d’haver construït una mentida.
Dins el tractament que hi dedicaren els grans mitjans i els presumptes verificadors, s’incloïen intents de presentar-ho com a un producte de la desinformació russa. Mentrestant, xarxes socials com Twitter i Facebook activaren procediments de revisió de contingut per tal de limitar-ne la difusió.
Transcorreguts setze mesos d’ençà de sortir a la llum pública, el New York Times dona finalment veracitat a la informació. Es completa així el viratge respecte de la postura mantinguda des de l’octubre de 2020, consistent en menystenir un escàndol tan trascendent i que vinculava la família Biden en assumptes tèrbols a Ucraïna. La diferència rau en què, a hores d’ara, Biden ja és President.
