Diversos dies després que les autoritats locals de Bucha anunciessin la retirada de les tropes russes de la zona, començaven a córrer fotografies i vídeos de civils morts estesos enmig dels carrers. Una dilació sorprenent, si ens atenim a l’impacte que evoquen les imatges difoses i a la immediatesa informativa que caracteritza el present conflicte.
L’exèrcit rus abandonà la localitat el passat 30 de març, com a part de la reagrupació general que està efectuant cap a l’est. Tanmateix, les acusacions d’haver perpetrat una matança sobre població civil no es produirien fins al 3 d’abril.
En un vídeo emès l’endemà de la retirada russa, l’alcalde de Bucha no en va fer cap esment, malgrat el relat que afirma que els soldats deixaven enrere una pila de cadàvers repartits al bell mig de la via pública.
La versió dominant mantinguda les darreres hores també contrasta amb la nota de premsa publicada el 2 d’abril per les forces de seguretat ucraïneses, segons la qual no hi havia constància de baixes civils a la ciutat.
Les imatges són esfereïdores i infereixen actuacions pròpies de crims de guerra que no poden quedar impunes. No obstant això, tenint en compte la importància que ha adquirit en l’actualitat la propaganda de guerra, convé esclarir la realitat dels fets i determinar-ne l’autoria per mitjà d’una investigació independent.
Precisament, aquesta ha estat la demanda que la Federació Russa ha estat formulant des de diumenge al Consell de Seguretat de l’ONU, amb la finalitat que es celebrés una reunió urgent per a tractar els successos de Bucha. La petició de la delegació russa que ha estat rebutjada pel Regne Unit, que ostenta la presidència del Consell.
