El New York Times confirma la comissió de crims de guerra per part de l’exèrcit ucraïnès

Que les guerres són sempre terribles, no és cap novetat. Que obren la porta a les actuacions humanes més execrables, tampoc. Però en aquests temps marcats per la censura, l’assenyalament de mitjans i les llistes negres de periodistes, apareix el risc d’oblidar que cap dels bàndols implicats resta al marge d’acabar protagonitzant comportaments sàdics i despietats.

Les esfereïdores imatges de la ciutat de Bucha van ser difoses des del primer moment i emeses de manera continuada durant dies. Malgrat no mostrar l’autoria de la massacre, s’atribuí immediatament a les tropes russes. Enregistrat dies després de la desaparició russa de la zona i en el context d’una guerra que també és mediàtica, el relat construït fou sorprenentment concloent.

Escasses jornades abans, corria per les xarxes un vídeo que contenia l’acarnissament de soldats ucraïnesos sobre militars russos malferits, en una carretera prop de Dmytrivka, a només onze quilòmetres de la mateixa Bucha. A diferència de l’anterior, en aquest cas les imatges no foren reproduïdes als canals convencionals. Tot i oferir una descripció dels fets explícita i una responsabilitat inequívoca, els mitjans aplicaren aquí una prudència inusitada.

Transcorreguda una setmana, el prestigiós New York Times ha verificat l’autenticitat del vídeo en què uniformats ucraïnesos executen soldats russos que havien capturat mentre es retiraven. La confirmació de la capçalera nord-americana ha estat l’única manera que ha permès que algun mitjà de masses de casa nostra se’n fes finalment ressò.

Aquesta diferència en el tractament informatiu revela que la cobertura occidental del conflicte no és neutre. Les evidències d’atrocitats injustificades poden minimitzar-se o amagar-se, en funció del bàndol que les perpetri. Fins i tot en el cas d’episodis en què s’aplica un tracte inhumà sobre presoners de guerra, se’ls tortura i se’ls infligeix un patiment innecessari.

Unes accions brutals i pèrfides, tipificades com a crims de guerra per l’article 8.2 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. El tractat, de 1998, també prohibeix altres pràctiques atribuïdes a les forces ucraïneses d’acord amb diverses denúncies, com la consistent en utilitzar ubicacions amb presència de civils com a enclavaments militars.

Contingut relacionat: