El ferri control informatiu que exerceixen les autoritats xineses obliguen a recórrer a fonts no convencionals per tal de saber que està succeint a Xangai. En aquest sentit, les xarxes socials han permès a la resta del món conèixer la realitat de la ciutat més poblada del país, sotmesa des de fa setmanes a un bloqueig total.
L’obsessió per tallar les cadenes de transmissió de la variant Òmicron ha derivat en un confinament sobre els 26 milions de ciutadans que habiten la capital econòmica de la Xina. Amb l’entrada en vigor de les mesures es buidaren els carrers i es paralitzà completament l’activitat urbana.
A hores d’ara, l’únic pressupòsit habilitant per a sortir de la llar és acudir a les proves de detecció de coronavirus que s’estan practicant a gran escala. La provisió d’aliments i productes bàsics queda en mans dels funcionaris locals. A través de les xarxes socials han transcendit testimonis que denuncien la situació d’escassedat de subministraments essencials que estan patint.
La dedicació absoluta dels recursos públics a la política xinesa de “covid zero” també ha provocat l’abandonament de l’assistència mèdica ordinària. En conseqüència, això s’ha traduït en la impossibilitat de nombrosos pacients de rebre l’atenció sanitària que requereixen, en alguns casos, amb resultat de mort.
Internet ha contribuït igualment a difondre les imatges més il·lustratives que estan deixant les severes restriccions de Xangai. Entre els vídeos més compartits, destaquen els que enregistraren drons sobrevolant la ciutat mentre emetien les ordres vigents, així com els que mostren infants essent separats dels seus pares per a ser conduïts per empleats de l’administració a centres de quarantena.
El cost humà i econòmic generat per l’aplicació d’aquestes mesures no sembla correspondre’s amb la magnitud de l’amenaça. Recordem que som davant d’una variant especialment inofensiva, amb escassa capacitat d’ocasionar quadres clínics greus. No obstant això, segons la informació publicada al Global Times, mitjà de l’òrbita del Partit Comunista Xinès (PCX), el model desplegat a Xangai podria replicar-se a curt termini a altres punts del país.
Les províncies de Guangdong i Hubei es troben en aquests moments en alerta, després de detectar-se els últims dies 23 i 33 contagis, respectivament. En aquestes regions ja s’ha reforçat el nombre de proves diagnòstiques i es treballa en plans de prevenció generalitzats. Per altra banda, s’estén per tota la geografia xinesa la construcció d’hospitals destinats a fer front a eventuals brots.
Amb tot, quan crèiem que deixàvem enrere la pandèmia, les estampes actuals de Xangai fan pensar que els darrers dos anys no han estat un incòmode parèntesi. Més aviat, tot apunta que s’ha produït un canvi de paradigma. L’apel·lació a la protecció de la salut pública s’ha erigit en el pretext adequat per a imposar mesures de control social, legitimades amb entusiasme per bona part de la ciutadania. Entretant, s’han anat esvaint les promeses del retorn a la normalitat per mitjà de les vacunes. Només cal dirigir la mirada a la situació de la Xina, que compta amb una de les taxes de vacunació més altes.
