La defensa de la llibertat d’expressió que s’espera d’Elon Musk al capdavant de Twitter toparà amb una censura desbocada a la UE

Finalment, l’histriònic multimilionari Elon Musk ha pogut executar el seu pla per a prendre les regnes de Twitter. A través d’una transacció superior a 40.000 milions d’euros, el CEO de Tesla i fundador d’SpaceX, entre d’altres, passarà a ostentar la propietat de la popular xarxa social.

Tal com ocorre amb tantes companyies sorgides de la digitalització, Twitter no encaixa dins els models de negoci tradicionals. Aquesta plataforma, en particular, s’ha caracteritzat per patir majors dificultats que els seus competidors a l’hora d’implantar sistemes de monetització.

Tanmateix, Musk pretén revertir-ho i augmentar la rendibilitat de la companyia, confiant en els grans actius de la marca. Els prop de 330 milions d’usuaris de la xarxa i les interaccions que hi estableixen, redunden en una capacitat d’atenció i un volum de dades inestimables. Dos valuosos elements al servei de la publicitat comercial dels nostres temps.

Però no sembla que el vessant financer hagi estat l’única motivació rere l’operació perpetrada per qui és considerat l’home més ric del món. Per una banda, a partir d’ara controlarà una eina que exerceix una influència gens menyspreable cap a l’exterior. Per l’altra, el mateix Musk s’ha esforçat per a vincular la maniobra al seu compromís amb la llibertat d’expressió.

En aquest sentit, la xarxa social nord-americana s’ha vist involucrada els darrers anys en diverses controvèrsies. Entre les més sonades destaca la decisió d’eliminar el compte de Donald Trump, després que l’expresident qüestionés reiteradament els resultats de les eleccions de 2020. Els administradors de la xarxa bloquejaven així un líder polític votat per més de 70 milions de ciutadans, al mateix temps que mantenien actius els perfils de dirigents talibans.

Successives actualitzacions de les normes d’ús de la plataforma, acabarien consolidant les pràctiques de revisió i supressió sobre continguts i usuaris. Juntament amb la resta de xarxes socials més importants, restringien cada cop més les possibilitats d’intercanviar informació lliurement, emparant-se en la lluita contra la desinformació en un context de pandèmia.

Amb idèntic pretext, la Unió Europea acaba d’acordar un projecte de llei per a institucionalitzar aquesta deriva censora. La Llei de Serveis Digitals (DSA) situa precisament plataformes com Twitter en el seu punt de mira, obligant-les a reforçar el control de publicacions i sotmetent-les a auditories, tot plegat sota l’amenaça d’elevades sancions. Un horitzó diametralment oposat a l’anunciada aposta d’Elon Musk per la llibertat i el pluralisme.

Contingut relacionat: