Terratrèmol polític sense precedents als Estats Units per la publicació aquest dilluns de l’esborrany d’una resolució de la Cort Suprema sobre l’avortament. El text, redactat pel jutge Samuel Alito, deixaria sense efecte el precedent establert pel mateix òrgan judicial fa gairebé cinquanta anys.
La decisió de 1973 respecte del cas Roe vs. Wade habilitava la possibilitat d’interrompre voluntàriament l’embaràs arreu del territori nacional, com a mínim, durant els primers tres mesos de gestació. S’atorgava a l’avortament la condició de dret constitucional, impedint els legisladors estatals restringir-lo abans d’aquest període.
El raonament jurídic emprat aleshores ha estat replicat per l’esborrany de 67 pàgines filtrat a la premsa i fet públic ahir per Politico. El jutge Alito denega el rang constitucional de l’avortament i, per tant, el deslliura de la protecció federal de què ha estat gaudint les darreres cinc dècades.
Malgrat els titulars sensacionalistes, no suposaria il·legalitzar-lo, sinó reconèixer la competència plena de cadascun dels estats a l’hora de regular-lo. D’acord amb l’argumentació del dictamen preliminar, es deixaria en mans dels ciutadans que, per mitjà del sufragi, escullen els seus representants.
Al mateix temps, la sentència no serà vinculant sense la rúbrica de la majoria dels membres que conformen el tribunal. Una circumstància que ha provocat que molts analistes atribueixin la filtració a una maniobra política per a impedir que acabi reeixint.
L’escàndol està servit. Per una banda, els partidaris de l’avortament han activat tots ressorts de mobilització social al seu abast, amb l’objectiu d’evitar que s’assoleixi al Suprem el mínim de cinc vots favorables necessaris per a aprovar la resolució. Per l’altra, els republicans exigeixen que es depurin responsabilitats entorn de filtració, que ha derivat en una inacceptable operació d’ingerència política sobre la Justícia.
