Bill Gates ja s’ha gastat 63 milions de dòlars en controlar la gestió de la salut pública catalana a través de l’ISGlobal del conseller Argimon

Els humans vivim a la natura envoltats de milers de milions de tipologies de virus. Diàriament, apareixen noves formes d’aquests microorganismes, d’altres muten o desapareixen definitivament. Una part molt petita té capacitat suficient per a infectar-nos i molts menys encara tenen prou potencial per a vèncer el nostre sistema immunitari. La probabilitat que puguin dur una persona sana a la malaltia, o fins i tot a la mort, són remotes en comparació amb la quantitat total de tipus de patògens que circulen pel món. Els virus que combinen la triple capacitat d’infecció humana, d’altra transmissibilitat i d’elevada mortalitat són, quantitativament poc menys que una anècdota dins la Història de la Humanitat.

Es digué repetidament que el precedent més proper a la situació provocada pel SARS-CoV-2 es troba en la denominada “grip espanyola” de 1918. Per a fer-nos una idea, aquesta grip de 1918 va aparèixer quan una gallina amb grip aviar i un granger de Kansas (EUA) amb grip estacional, van infectar simultàniament un mateix porc. Cap dels dos virus, per separat, tenia capacitat per saltar d’una espècie a l’altre, és a dir, d’humans a aus o a la inversa. Va ser dins l’organisme del porc que es van combinar per donar a lloc a una mutació que combinava l’alta transmissió d’humà a humà pròpia de la grip estacional, amb la capacitat perjudicial sobre les persones que tenia la grip aviar, de la que no comptàvem anticossos per fer-hi front.

La gallina equivocada i l’humà equivocat es creuen amb el porc que no devien. Apareix el virus H1N1. Un esdeveniment absolutament accidental. Improbable, però no impossible. La natura és tan capritxosa com imprevisible. Sabent això, com és possible que Bill Gates, fundador de Microsoft, vingui des de 2015, anunciant en diverses conferències i documentals la proximitat d’una nova pandèmia devastadora, fins al punt de concretar que apareixeria en un mercat humit típic de ciutats asiàtiques? En una de les intervencions on dona detalls sorprenentment profètics en relació amb el que estem patint aquest 2020, va ser en un documental que porta per nom “The next pandemic”, i que va ser estrenat a la plataforma Netflix España el 7 novembre de 2019. És a dir, només 10 dies abans que es reportés el primer cas de mort per COVID-19 a tot el món. Qui és capaç de predir amb tanta precisió un fenomen tan aleatori?

La història oficial de la Covid-19 és sobradament coneguda. L’origen es trobaria en un dels mercats humits de la ciutat xinesa de Wuhan, concretament en l’organisme d’un rat-penat. Però per què Wuhan? Hi ha mercats humits arreu de la Xina i Wuhan és només una de les 113 ciutats del país amb una població superior al milió d’habitants. A més a més, aquests mercats tampoc no són exclusius de la Xina, a l’Índia, l’altra gran nació hiperpoblada, també són força populars. Doncs resulta que, curiosament, a la ciutat Wuhan es troba el principal centre d’investigació virològica del país i un superlaboratori dedicat a estudiar les malalties més contagioses i perilloses, com l’Ebola o el SARS. I no només això, sinó que a menys de 300 metres del famós mercat de Huanan on es va produir oficialment la primera infecció, hi ha el Centre de Control i Prevenció de Malalties de la ciutat, on s’investiga amb rat-penats. Casualitat o causalitat?

El primer cop que Bill Gates va advertir de la proximitat d’una nova pandèmia va ser el 2015. Aquell mateix any dues grans corporacions farmacèutiques van anunciar un acord de col·laboració: Gilead Science, fabricant nord-americà de vacunes, i WuXi AppTech Company, farmacèutica xinesa amb seu a Shangai, que el 2012 va obrir un centre de recerca i desenvolupament a la ciutat de Wuhan. En relació amb Gilead Science, entre el 1997 i el 2001 va tenir com a director general Donald Rumsfeld, que també va ser exsecretari de defensa dels Estats Units. A Rumselfd se li atribueix haver convençut l’any 98 l’aleshores president Bill Clinton de bombardejar una fàbrica d’Al-Shifa, un rival i competidor de Gilead Science al Sudan, sota el pretext que la companyia produïa armes químiques per a Al-Qaeda. Els vincles dels Clinton amb la indústria farmacèutica no acaben aquí. Han impulsat la creació d’UNITAID, un càrtel transnacional del sector farmacèutic, on hi participen gegants de la indústria, així com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). UNITAID va rebre el 2019 subvencions per valor de 1.300 milions de dòlars, provinents entre d’altres de la Fundació Bill i Melinda Gates i va rebre el suport del sinistre inversor multimilionari George Soros. Convé saber que el mateix Soros va invertir, al seu dia, tant en Wuxi AppTech com en Gilead Science.

Però tornem a UNITAID, aquesta entitat que actua com a càrtel on es coordinen grans corporacions farmacèutiques, té com a objectiu principal desenvolupar un grup de patents. Aquest grup de patents, per a les companyies que en formen part, les permetria produir medicaments genèrics i vacunes per a la seva distribució en països amb rendes baixes. Aquest sistema operaria de tal manera que se superarien les regles de propietat industrial a països en vies de desenvolupament, permetent l’accés als fàrmacs al màxim de població possible. Mentrestant, als països rics, i amb les patents en poques mans, les corporacions es repartirien quotes de mercat. Sota un objectiu suposadament filantròpic, les empreses que participen en aquest càrtel es trobarien en posicions d’avantatge en el mercat, en connivència amb organismes de les Nacions Unides, traient profit de qualsevol brot infecciós a qualsevol lloc del món. A països pobres es trobarien amb comandes massives i, als països rics, la protecció de patents els garantiria poder imposar preus alts. L’aparició de virus contagiosos són bones notícies per a aquests actors globals. És el negoci mafiós de la malaltia.

Les relacions de Bill Gates amb l’OMS no només es circumscriuen a UNITAID, sinó que també són presents mitjançant l’Aliança Mundial per a la Vacunació, coneguda com a GAVI per les seves sigles en anglès. Aquest consorci internacional va ser impulsat per la Fundació Bill i Melinda Gates, en col·laboració amb la ja citada OMS, UNICEF i el Banc Mundial, entre d’altres. En plena crisi pel coronavirus, mentre milers de treballadors espanyols encara no havien cobrat la prestació dels ERTO, Pedro Sánchez regava aquest consorci amb 125 milions d’euros. Arran d’aquesta tasca del multimilionari Gates, els mitjans de comunicació es refereixen al fundador de Microsoft com a un filantrop, és a dir, algú que destina el seu temps i recursos a promoure beneficis per a la comunitat. Una de les grans idees força que ha defensat sempre Gates que la sobrepoblació del planeta es contrària a la qualitat de vida humana. O el que és el mateix, està convençut de la imperiosa necessitat reduir dràsticament la població mundial.

Com hem vist, Bill Gates opera a través la Fundació Bill i Melinda Gates, que comparteix amb la seva dona. Aquesta Fundació impulsa iniciatives d’investigació per tot el món, fonamentalment en dues grans àrees: la promoció de les vacunes arreu del planeta i l’avenç de la coneguda com a identitat digital. Es tracta de dos camps d’estudi que tenen a priori poc a veure. La realitat, però, és ben diferent. Avui dia existeix capacitat tecnològica per a implantar, a través de vacunes, transmissors i receptors d’informació amb aplicació sanitària. D’aquesta manera els ciutadans podrien portar sempre al damunt el seu historial clínic, el famós passaport mèdic de què tant hem sentit a parlar els últims mesos. Un sistema invulnerable al robatori, la pèrdua o la falsificació.

El desembre de 2019, el prestigiós MIT, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, centre universitari de referència global en termes d’innovació tecnocientífica, va publicar un estudi d’enginyeria que havia desenvolupat un dispositiu subcutani per a emmagatzemar la història mèdica del pacient. La investigació especifica que aquest sistema d’emmagatzematge s’administra i es fixa sota la pell humana mitjançant una vacuna. La informació que suportaria podria ser llegida per una tecnologia que avui dia ja ve incorporada als smartphones que utilitzem diàriament. A efectes pràctics seria com aplicar al pacient un tatuatge a través de microagulles, que resultaria imperceptible per l’ull nu. Tot i les seves minúscules dimensions aquest element podria emetre fins i tot llum infraroja. En definitiva, suposaria imprimir a cada individu un codi de barres o identificador QR únic, amb potencial per emmagatzemar qualsevol mena d’informació. La publicació d’aquest estudi, que com hem dit va el desembre de 2019, coincideix en el temps amb les primeres notícies sobre el coronavirus. I sabeu qui va finançar aquesta investigació de nanotecnologia subcutània per la via de la vacunació? Doncs no ho diríeu mai: la Fundació Bill i Melinda Gates.

Però som a 2022 i ja han transcorregut dos anys d’ençà que el món va aturar-se. L’amenaça epidemiològica decau dia rere dia, malgrat que els principals actors estiguin disposats a explotar fins a l’últim moment l’experiència traumàtica de la pandèmia, amb l’objectiu d’avançar en les seves fosques agendes particulars. Bill Gates ha pres bona nota dels darrers mesos i ja ha aconseguit que els països entreguin les competències en matèria de salut pública a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), de la qual n’és el principal contribuent privat. El magnat ha publicat recentment un llibre on prediu la proximitat de noves pandèmies, proposant la creació d’un equip transnacional capaç de detectar ràpidament brots vírics a qualsevol indret del món i dirigir-ne la resposta. Les decisions sobre el tancament de fronteres, la suspensió de drets fonamentals o els mandats de vacunació, deixarien d’estar en mans dels estaments nacionals.

No és casualitat que a casa nostra l’Oriol Mitjà sigui aquests dies de gira mediàtica proclamant l’adveniment de la “setena onada”. Conscient que les dades oficials situen l’ocupació de llits UCI per Covid-19 en mínims històrics, ha hagut de compartir-nos el seu propi positiu, en un intent de recuperar l’atenció dels mitjans. Tampoc ho és que, en paral·lel, Josep Maria Argimon comenci a ensenyar la poteta. Emprant formes més discretes, això sí, el conseller de Salut considera “probable” un repunt en la incidència comunitària. La coincidència discursiva entre els nostres experts i Bill Gates no són fruit d’evidències científiques, sinó que respon a un full de ruta compartit. De fet, Gates és el principal patrocinador de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal), entitat que ha guiat la gestió sanitària a Catalunya.

D’aquest think tank sortien els especialistes que han relatat als mitjans la situació de cada moment, com Jordi Sunyer o Quique Bassat, i definit les receptes a aplicar. Actor clau dins el Comitè Científic Assessor del Govern, l’ISGlobal ha pogut situar un dels membres del seu comitè executiu al capdavant del Departament de Salut. Mitjà, per la seva banda, fou al seu dia investigador estrella de l’entitat. D’acord amb la informació publicada al web de la Fundació Bill i Melinda Gates, l’organització del fundador de Microsoft ha realitzat aportacions en favor de l’ISGlobal per valor de 63 milions de dòlars. Una quantitat que converteix l’entitat barcelonina en el major beneficiari de les donacions de Bill Gates al conjunt de l’estat espanyol. Transferències milionàries amb què ha pres el control de la salut pública catalana.

Contingut relacionat: