L’omnipresència de la mascareta a partir de 2020, l’ha convertit en el símbol més simptomàtic de la pandèmia. Un recordatori permanent de l’excepcionalitat de la situació. Malgrat el relaxament en l’obligatorietat d’usar-la, a l’estat espanyol continua exigint-se al transport públic i a determinats espais qualificats de risc.
La regulació d’aquest element ha estat reiteradament qüestionada, tant per la manca de coherència que en molts casos traspuava, com per la feblesa científica que l’emparava. El volum d’informació sanitària generat després de dos anys, així com la diversitat normativa present entre països, permet comprovar el rendiment de la mascareta a l’hora de reduir els efectes de la Covid-19.
Aquest era l’objectiu d’una recent recerca publicada a la revista científica Cureus. L’estudi, revisat per parells, analitza la correlació existent entre l’ús de les mascaretes i l’evolució epidemiològica. Es comparen els resultats de 35 estats europeus, a partir de les dades sobre la incidència del SARS-CoV-2 (contagis i defuncions) i de la intensitat en l’ús de la mascareta de cada país.
El període d’estudi és de sis mesos, d’octubre de 2020 a març de 2021, i comprèn un total de 602 milions d’europeus. Pel que fa a la variable de la utilització de la mascareta, es tenen en compte el tipus de regulació nacional, sigui d’obligació o mera recomanació, i el grau de compliment per part de la ciutadania.
Les conclusions obtingudes després d’aplicar-hi les anàlisis de correlació són demolidores. Els coeficients estadístics resultants indiquen que la mascareta no ha suposat cap benefici en la contenció de la transmissió comunitària. La utilitat d’aquesta peça no només ha estat nul·la, sinó que s’observa que podria haver estat fins i tot contraproduent: “també suggereix que l’ús universal de mascaretes pot haver tingut conseqüències perjudicials no desitjades”.
