És sobradament sabut que els mercats són covards. Els successius paquets de sancions anunciats per Washington i Brussel·les com a resposta a l’operació russa sobre Ucraïna es traduïren ràpidament en l’ensorrament del valor del ruble, ara fa dos mesos. En aquests moments, la divisa no només s’ha refet de la sotragada, sinó que està registrant màxims històrics.
Si bé les mesures decretades pel bloc occidental per a aïllar Moscou han provocat la fugida de capitals del país i n’ha reduït el volum d’operacions mantingudes amb l’estranger, el seu impacte està resultant menor a l’esperat. Les decisions adoptades pel Banc Central de la Federació Russa en mitigaren en bona part els efectes, però el pes del país com a exportador de recursos energètics ha estat determinant.
La demanda de gas rus no ha decaigut i permet el Kremlin exigir a les nacions “hostils” que el paguin en rubles. Després de materialitzar-ho tancant-ne l’aixeta a Polònia i Bulgària, la majoria d’importadors europeus ja han obert comptes en moneda russa.
Malgrat l’advertència de Brussel·les d’amonestar les corporacions que cedeixin als requeriments de Moscou, l’expresident del Banc Central Europeu i actual primer ministre italià, Mario Draghi, ha descartat aquesta setmana que les companyies que s’hi avinguin estiguin incomplint amb les sancions.
L’exposició energètica del vell continent, juntament amb l’escalada generalitzada de preus, fan pensar que seran els ciutadans europeus els qui acabin pagant el gruix la factura de les sancions. La UE ja treballa amb un escenari d’escassedat gasística per al pròxim hivern.
Als Estats Units, mentrestant, el president Joe Biden adjudica a Putin la responsabilitat de la inflació galopant al país. Washington confia aprofitar el veto europeu al petroli i gas russos per a incrementar les exportacions nord-americanes. Mentrestant, la divisa russa continua revalorant-se a nivells no vistos des de 2019, amb una evolució que la situa com a segona moneda més alcista de l’any, només per darrere del real brasiler.
