La Vanguardia, El Periódico i l’ARA limiten el seu contingut a subscriptors tot i repartir-se més de 37 milions d’euros del contribuent català en només 5 anys

Els principals diaris impresos i editats a Catalunya reben ingents quantitats de fons a càrrec del pressupost de la Generalitat. Malgrat les generoses aportacions públiques percebudes, La Vanguardia, El Periódico i l’ARA limiten exclusivament a llurs subscriptors l’accés a la pràctica totalitat del seu contingut a internet.

Conjuntament, les tres capçaleres van obtenir entre els anys 2017 i 2021 ajudes de l’administració catalana que superen els 37 milions d’euros. S’hi inclouen transferències en concepte de subvencions directes i de publicitat institucional, adreçades tant a l’edició en suport paper com digital. Dins d’aquesta xifra no s’hi integren, en canvi, els imports públics rebuts pel Grup Godó (La Vanguardia) i el Grupo Zeta (El Periódico) per la resta de mitjans que posseeixen.

La lògica darrere de la subvenció a mitjans privats és la de potenciar i consolidar l’espai català de comunicació, considerat en posició de desavantatge competitiu per les institucions del país. Així es justifica que l’adjudicació individualitzada pugui representar fins al 70% del pressupost de l’activitat duta a terme pel diari beneficiat.

No obstant això, aquestes concessions resulten complementades pels ingressos procedents de la publicitat institucional. Un sistema de finançament indirecte que permet al govern de torn una major discrecionalitat a l’hora d’assignar-lo. La seva regulació és menys estricta i esdevé l’eina adequada al servei de l’executiu per a controlar les informacions que es publiquen.

Mentre que la despesa pública destinada a subvencions directes a mitjans s’ha mantingut estable durant l’última dècada, la corresponent a la publicitat institucional no ha deixat de créixer. Sigui per agrair favors o per a comprar voluntats, la publicitat institucional eclipsa per complet les subvencions ordinàries com a font de finançament públic de l’establishment mediàtic nostrat.

Convé plantejar-se si les finalitats esgrimides per a defensar aquestes escandaloses concessions, tant directes com indirectes, són compatibles amb el fet el mitjà gratificat obligui el contribuent català a subscriure’s per a poder accedir a les seves publicacions. Amb tot, resulta extraordinària la normalitat amb què hem acceptat el copagament informatiu.

Contingut relacionat: