Des del primer moment Brussel·les sabia que les conseqüències d’enfrontar-se a Moscou les acabarien suportant els ciutadans europeus. És per aquest motiu que han dedicat tants esforços a glorificar desmesuradament el govern ucraïnès i, en especial, la figura de Volodímir Zelenski. Era necessari configurar el relat adient perquè la població es resignés a acceptar els sacrificis que estaven per venir.
Prescindir de les matèries primeres russes implica un gran cost i, fins al moment, només se n’ha conegut una petita bestreta. La inestabilitat a l’est del continent, juntament amb les sancions imposades, han disparat la factura energètica arreu d’Europa. L’intent de reduir l’exposició respecte de Rússia, recorrent a altres proveïdors, també explica l’augment generalitzat dels preus.
En aquest context, la Comissió Europea acaba de donar a conèixer la seva estratègia per a reestructurar el sistema energètic de la Unió. Apel·lant a la urgència de minimitzar la dependència russa, s’anuncia una acceleració en la transició energètica, basada en les renovables i que s’assoliria abans del 2030. Malgrat la declaració d’intencions formulada, el pla preveu elevar únicament un 5% el pes que representarien les fonts d’energia alternatives en relació amb el que s’establia al full de ruta vigent fins ara.
En canvi, s’aposta decididament per incrementar les importacions de gas natural liquat (GNL) nord-americà. Es tracta d’una opció que ja està en marxa per tal de substituir gradualment el gas provinent de Rússia, tot i resultar més car i produir un major impacte mediambiental. La Comissió es proposa igualment consolidar les relacions comercials amb els països del Golf Pèrsic, encara que comporti apuntalar règims notòriament més tirans que el del Kremlin.
La despesa projectada per a fer assolir la independència energètica de la UE envers Rússia, exigirà inversions addicionals de 210.000 milions d’euros, des d’ara fins al 2027. Per a poder finançar el pla, Brussel·les insta els estats membres a augmentar els imposts sobre ciutadans i empreses que, alhora, hauran de fer front a l’imparable encariment dels subministraments i la benzina.
Tanmateix, l’eventual proximitat d’un escenari d’escassedat, a causa de les irresponsables decisions dels líders europeus, obliga les institucions de la Unió a plantejar-se mesures complementàries. En aquest sentit, i segons publica l’alemany Der Spiegel, la Comissió estaria valorant, a petició del govern de Luxemburg, la possibilitat d’imposar el teletreball amb caràcter general, rebaixar el límit de velocitat a les carreteres o prohibir l’ús del vehicle privat en cap de setmana.
