El seguiment social i mediàtic entorn del primer equip de futbol femení del Barça al tram final de la temporada ha certificat que, malgrat totes les dificultats, la professionalització de l’esport protagonitzat per dones disposa de prou potencial per créixer a tots nivells. Aquesta expectativa, impensable fins fa poc, pot veure’s soscavada per un altre fenomen igualment recent i a l’alça: la intromissió furtiva d’homes biològics dins les categories femenines.
N’és un bon exemple el desenllaç del darrer campionat de surf, celebrat a Austràlia Occidental. El triomf femení se l’endugué “Sasha Jane Lowerson”, que va néixer ara fa 43 anys com a Ryan Egan. El 2019, quan encara no havia iniciat la transició de gènere, també assolí la victòria, en aquella ocasió en la modalitat masculina.
A diferència del surfista, capaç d’imposar-se sobre rivals d’ambdós sexes, el nadador Will Thomas no sobresortí en la seva especialitat fins que no li va ser permès participar en competicions femenines. Les marques de l’atleta, mediocres quan concorria en proves masculines, foren suficients per a superar clarament les seves adversàries als campionats del passat mes de març als Estats Units, als quals va inscriure’s sota el nom “Lia Thomas”.
Les condicions biològiques de Thomas li proporcionen un avantatge determinant dins de l’aigua a l’hora de competir entre nadadores. Conscients de l’injust privilegi, les companyes de podi optaren per no aparèixer a la mateixa foto com a protesta. Les diferències hormonals i musculars d’ambdós sexes resulten encara més evidents als esports de contacte. És el cas d'”Alana McLaughlin”, home biològic i exmembre de les Forces Especials nord-americanes, que arrasa implacablement les seves oponents en la disciplina de les arts marcials mixtes (MMA).
