Brussel·les sembla obstinada a esprémer al màxim l’espantall rus. Tot i que l’escassedat de subministraments bàsics i l’encariment general dels preus que afecten el conjunt dels Estats membre són una derivada directa de les sancions de la Unió a Moscou, la consigna oficial continua culpabilitzant-ne Putin.
La retòrica dominant consisteix a assenyalar el Kremlin per tal d’espolsar-se la pròpia responsabilitat en relació amb els problemes estratègics de primera magnitud, que han aflorat fruit de la subordinació europea als interessos de Washington.
Tanmateix, la percepció de Rússia com a amenaça vol ser aprofitada per part de la UE, reforçant-se internament, per una banda, i ampliant les fronteres comunitàries cap a l’est, per l’altra. S’accelera el procés d’integració i, en paral·lel, s’obre la porta a acollir nous socis.
Tres mesos després de la intervenció russa sobre Ucraïna, les sancions occidentals contra Moscou no només s’han demostrat ineficaces, sinó que han resultat contraproduents. No obstant això, la Unió Europea, lluny de corregir el rumb, persisteix en la mateixa fórmula.
En aquesta línia, la Comissió Europea ha impulsat un canal de denúncia, animant la ciutadania a convertir-se en delators i informar l’autoritat de qualsevol veí sospitós de mantenir relacions amb Rússia que poguessin contravenir les sancions decretades.
La iniciativa pretén potenciar el compliment de les penalitzacions, fins ara irregular, però al mateix temps mantenir l’estigma social respecte del fet rus, implicant en aquest cas directament la població. Alimentar la russofòbia, així com desconfiança entre conciutadans europeus, és el preu que Brussel·les està disposada a pagar per a sostenir el relat amb què amaga les seves vergonyes.
Aware of anyone violating EU sanctions on Russia or Belarus?
— European Commission 🇪🇺 (@EU_Commission) May 27, 2022
We have created an online tool for whistleblowers to contact us and report violations of EU sanctions.
Make a report 👉 https://t.co/0FC5xv9GFR
