En un recent article, el Dr. Michael Yeadon ha desmuntat les principals fal·làcies que, mitjançant-ne una incessant reiteració i la invisibilització de la dissidència, han configurat el relat oficial amb què s’ha executat un guió predeterminat. I no diu qualsevol. Aquest reputat científic britànic va arribar a ocupar la vicepresidència de Pfizer, on estigué vinculat durant setze anys, dirigint-hi l’àrea de recerca d’al·lèrgies i malalties respiratòries.
Per començar, el doctor considera que la pandèmia ha estat objecte, des del primer moment, d’una sincronitzada sobreactuació per part dels actors implicats. L’amenaça del SARS-CoV-2 no s’ha correspost mai amb la proclamada. Els nivells de letalitat equivalien en realitat als d’una grip comuna. En conseqüència, només podia posar en un risc algú que estigués “prop del final de la seva vida” i que comptés amb “múltiples comorbiditats”. Per tant, no estaven justificades ni les restriccions sanitàries universals ni les vacunes generalitzades.
Yeadon posa l’accent en el concepte de “transmissió asimptomàtica”, que qualifica d’element nuclear de l’engany. Es tracta, al seu parer, d’un fenomen mancat de tota base empírica. Tanmateix, malgrat que la transmissió asimptomàtica s’hagi demostrat “epidemiològicament irrellevant”, ha esdevingut el pretext oportú per a imposar l’ús de la mascareta, l’aplicació massiva de proves diagnòstiques, els confinaments, el tancament d’activitats i, per descomptat, les vacunes i els passaports.
L’altre component imprescindible perquè triomfés l’artificiós escenari construït al voltant de la Covid-19 ha estat, segons l’exvicepresident de Pfizer, el paper atorgat a les PCR. La tecnologia que integra aquest tipus de proves diagnòstiques fa que no siguin una eina útil per a mesura la incidència del coronavirus. Són test inespecífics i, a causa de l’elevada quantitat de falsos positius que donen, la finalitat que se’ls ha atribuït al llarg d’aquests anys queda desvirtuada. El mateix inventor de la PCR i Premi Nobel, Kary Mullis, ja havia criticat durament el Dr. Anthony Fauci per l’ús que en feia d’aquestes proves a l’hora de diagnosticar la SIDA.
A l’article, el Dr. Yeadon continua carregant contra els mandats de les mascaretes, recordant l’abundant literatura científica que refuta els presumptes beneficis projectats sobre aquest accessori. La mascareta serviria, únicament, per a mantenir la il·lusió de perill entre la ciutadania. Idèntica funció haurien tingut els confinaments, del tot ineficaços per a contenir les infeccions. El científic és especialment dur amb els protocols hospitalaris endegats, que acusa de destructius. Es prioritzà l’ingrés del pacient i es generalitzà precipitadament l’aplicació de ventilació mecànica, sovint inapropiada. Per a Yeadon, aquests tractaments van provocar “milions de morts evitables arreu del món”.
En relació amb les vacunes, afirma que no havien estat correctament avaluades, més encara si es té en compte que incorporaven una tecnologia inèdita. Tanmateix, destaca les irregularitats presents als processos de desenvolupament dels fàrmacs, incloent-hi assajos clínics fraudulents. Al mateix temps, la vacunació massiva contra la Covid-19 ha estat sempre innecessària, en atenció a l’escassa letalitat de la malaltia, així com a l’eficàcia superior que proporciona la immunitat natural.
D’acord amb el Dr. Michael Yeadon, darrere d’aquesta operació a escala global subjau l’intent d’implantar mesures de control sobre els ciutadans, servint-se d’una pretesa emergència sanitària com a justificació. A través de les polítiques dutes a terme en nom de la salut pública, s’ha forçat una situació de crisi financera mundial, que precedirà el “Gran Reinici” programat. Amb tot, la pandèmia ha apropat l’arribada de mesures com l’eliminació dels diners en efectiu o la imposició de la identitat digital, essencials en el món de vigilància i control permanents que es prepara.
