Després de dos anys d’actuacions, el passat 23 de maig l’Oficina d’Antifrau de Catalunya donava per finalitzada la investigació en relació amb els contractes públics de subministrament de mascaretes, vestits de protecció i respiradors adjudicats a Basic Devices, SL, propietat de la família Parellada. La companyia s’oferí per a importar material sanitari de la Xina i la primavera de 2020 va rebre l’encàrrec de l’Institut Català de la Salut (ICS), aleshores dirigit per Josep Maria Argimon, d’un aprovisionament xifrat en 60,5 milions d’euros. Tal com conclou l’Oficina Antifrau, Basic Devices fou seleccionada malgrat l’absència de referències objectives de l’ICS sobre l’empresa. Ni en constava cap activitat prèvia dins el sector, ni tampoc hi havia cap rastre de relacions anteriors amb l’administració.
No obstant això, l’ICS ordenaria un abonament anticipat per valor de 35 milions d’euros en favor de la companyia, quan encara no se n’havia efectuat cap lliurament de la comanda. L’adjudicació es produí mentre eren vigents les mesures d’emergència en l’àmbit de la contractació pública, que permetia agilitzar els tràmits dels procediments establerts. Tot i això, l’Oficina Antifrau retreu el fet que no s’hi apliquessin les diligències de comprovació mínimes. Al llarg de la investigació no han aparegut ni contractes preliminars, ni garanties sobre el lliurament del subministrament abonat anticipadament.
Existia, a més a més, una prohibició sobre les administracions de formalitzar contractes públics amb Basic Devices. Al moment de l’adjudicació, l’empresa no estava degudament inscrita al sistema de la Seguretat Social, tal com exigeix la normativa vigent. Finalment, responsables de la Generalitat implicats, denunciarien l’operació davant els Mossos d’Esquadra per un possible delicte d’estafa. Pel que fa a la transferència de 35 milions d’euros, que ja s’havia fet efectiva abans de l’activació de cap alarma, suposava més de 24 milions d’euros de benefici net (equivalent a un marge del 500%) per a la companyia intermediària, d’acord amb El Confidencial.
L’escassedat de productes sanitaris no ha estat l’única circumstància derivada de la pandèmia que ha estat oportunament explotada per àvids mercaders. Un altre dels fructífers negocis a càrrec del pressupost públic ha tingut com a protagonista un licitador habitual. En aquest cas, Ferrovial facturà a la Conselleria de Salut 1,55 milions d’euros de sobrecost “no justificat” en relació amb el servei de “rastrejadors Covid-19” adjudicat, segons un informe publicat aquesta setmana per la Sindicatura de Comptes. El desviament s’emmarca en el contracte per a sis mesos subscrit el 29 de maig de 2020 i per un import de 17,69 milions d’euros. L’organisme supervisor considera que el valor estimat inicialment ja estava inflat d’origen, assenyalant l’incompliment del Departament respecte dels principis d’economia i eficiència que han d’observar-se en la gestió de les finances públiques.
Finalment, convé afegir als anteriors exemples de dinàmiques extractives que han aflorat arran de la crisi del coronavirus, una pràctica que, tanmateix, ha esdevingut fonamental en la configuració del relat dominant. Les restriccions sanitàries adoptades per les autoritats van ser desproporcionades. Així ho han constatat les resolucions judicials que s’han succeït amb posterioritat i que qualifiquen d’il·legals les principals mesures perpetrades. Aquesta controvertida gestió pública suspengué drets fonamentals sota el pretext de la pandèmia. Amb el temps, s’ha posat de manifest que la justificació emprada se servia de dades epidemiològiques sobredimensionades. Els mètodes de recompte no eren neutrals, sinó que inflaven la vertadera incidència de la Covid-19.
En aquest sentit, el govern català utilitzà fons públics per a obtenir la complicitat dels centres de salut a l’hora d’imposar la narrativa convinguda. És amb aquest propòsit que s’aprovà el Decret Llei 12/2020, que establia les tarifes corresponents als diferents serveis assistencials relatius a la Covid-19, facturables a l’administració catalana per la totalitat d’entitats que integren el sistema sanitari català. La tarifació prevista pels serveis a pacients Covid-19, sigui per hospitalització, per l’estada a l’UCI o per la mera realització d’una PCR, incentivava la detecció diagnòstica de la malaltia. D’aquesta manera, a través dels recursos públics s’assolia la participació del conjunt de centres de la xarxa assistencial catalana en les dinàmiques favorables al discurs oficial, que distorsionava la realitat i blanquejava les mesures draconianes implantades pel Govern.
