Malgrat l’afany d’amagar-ho, l’hemeroteca demostra que les autoritzacions per a l’ús públic de les vacunes de la Covid-19 s’atorgaren sota l’expectativa que eren capaces d’evitar la infecció, amb unes probabilitats d’èxit properes al 95%.
Un cop obtingut l’aval dels reguladors i endegades les campanyes de vacunació arreu d’Occident, la narrativa no trigaria a ser subtilment modificada. La incidència comunitària no minvava, esmicolant-se així la pretesa capacitat atribuïda a la injecció per a neutralitzar la transmissió.
Confirmada la inutilitat del fàrmac per a esterilitzar el pacient davant el SARS-CoV-2, la consigna oficial passaria a descartar qualsevol possibilitat de desenvolupar simptomatologia greu derivada de la Covid-19.
L’evolució epidemiològica desmentiria novament el discurs dominant. Després de la precària promesa segons la qual la vacuna impedia l’ingrés a l’UCI, la realitat obligaria finalment a reduir les expectatives al mínim i conformar-se en garantir que el subjecte no traspassaria.
Si bé les dades sanitàries a Catalunya permeten per si soles copsar la nul·la efectivitat de les vacunes a l’hora de fer front a tots i cadascun dels estadis de la malaltia, la informació corresponent a altres territoris de l’estat espanyol esdevé, si cap, més demolidora.
És el cas de la comunitat autònoma d’Extremadura, on s’estan registrant xifres relatives a l’afectació del coronavirus que ensorren, fins i tot, les més minses esperances vinculades a les vacunes: els 26 morts per Covid-19 comptabilitats la darrera setmana estaven vacunats.
No és l’única informació que ha transcendit recentment al sud de la península i que deixa en evidència el relat favorable a les punxades. Si a Extremadura se n’ha desmuntat l’eficàcia, des de la veïna Andalusia arriben dades inquietants entorn de la seguretat farmacològica. Segons una publicació local, els casos d’ictus a la regió s’haurien duplicat respecte de l’any passat.
